De tornada d'un viatge d'aprovisionament de fustes per a la construcció d'instruments de corda vam haver de vigilar molt amb la furgoneta carregada: no li podia tocar el sol, i calia vigilar la humitat dintre del vehicle perquè el material no patís.
 
Amb tot això pensàvem que els arbres d'on provenia aquella fusta havien crescut al bosc, amb sol, pluja, neu i vent. Només el fet de que la fusta estava tallada la feia vulnerable a la degradació natural, i per això calia protegir-la.
 
De fet, és gairebé una meravella que instruments tan lleugers com els de corda puguin sobreviure durant segles, estant construïts d'un material tan efímer com és la fusta si no se la treu del seu cicle natural.
 
Per a experimentar què passa deixada al natural he triat una viola d'escàs valor, per a exposar-la al que estava exposada quan era dintre de l'arbre i poder-ne observar la degradació: penjada a l'aire lliure, en el propi suport d'una estació meteorològica que permet seguir en línia les inclemències climatològiques - temperatura, humitat, pluges i vent. L'instrument està penjat sense tocar el terra en una clariana entre vegetació frondosa i prop d'una bassa amb insectes, a intervals regulars n'aniré fent fotos i penjant-les aquí.
 
Abans de penjar-la s'ha afinat, i per a acompanyar-la en el trajecte final se li ha afegit un segell postal "A prioritaire".

La viola disposava d'un llibre de condolències que ha estat incorporat a aquest fil, es poden afegir comentaris amb l'opció contestar.
 
 
Acabada de penjar, l'11 de novembre del 2007:
 
De moment encara intacte (les taques que es veuen són de pols que s'hi ha deixat):
 

.

el primer que ha passat és que el segell s'està desenganxant

De moment ha aguantat dades bastant extremes sense conseqüències visibles: una ratxa de vent de port de 97 km/h abans d'ahir, i aquest matí la humitat ha baixat fins al 3% amb una temperatura de -7.4º, i només se li han afluixat dues clavilles (la segona i la sisena).
 
Cal remarcar que un instrument bo segurament aguantaria molt menys. Precisament el que el fa més resistent són les mateixes característiques que provoquen un so dolent: està tot encolat amb cola blanca, i el vernis és molt resistent perquè és sintètic, no pas com en els instruments valuosos que són o a l'alcohol o, millor, a l'oli.
 
A la nit en plena glaçada sota els sensors termopluviomètrics.

Una mica d'aigua, i ja es veu com està feta: la humitat entre per sota del vernis perquè és dolent i està mal aplicat: més mullena per dintre que no pas per fora. Foto presa després de plure, de manera fina, tot just un litret. El fons ja s'està desencolant...

.

.

pere
 
Estic bastant intrigat de veure què anirà passant, que petarà primer, quan durarà tot plegat, què quedarà al final.
 
Inicialment hi volia posar una webcam, però la cosa sembla complicada i sobretot no es veurien bé els detalls. Fent fotos periòdicament es podrà anar documentant millor.
 
Diumenge, Novembre 11, 2007 a les 23:13 IP: 192.168.1.26

pere
 
a temps de salvar-lo encara...??
 
per alguna cosa l'hem triat. un treball de restauració seria més laboriós que no pas fer-ne una de nova, i quedaria millor...
 
Dilluns, Novembre 12, 2007 a les 19:05 Host: mailgw.esmuc.net

r
 
Això és una VIOLAció en tota regla!
 
Dimarts, Novembre 13, 2007 a les 21:41 Host: mailgw.esmuc.net

pere
 
Ja ha perdut el segell. Per la resta segueix sense canvis.
 
Per els qui sentin pena per l'instrument: jo l'havia intentat tocar, el so era d'allò més horrorós, fruit d'una estètica de visió de la música antiga de fa unes dècades a hores d'ara gairebé insultant. No és que vulguem castigar aquest instrument en concret per això, sinó que estava fa temps a la recerca d'un objecte que permetés l'experiència, i em caigué a les mans aquest candidat perfecte.
 
Divendres, Novembre 16, 2007 a les 21:49 IP: 192.168.1.5

xevi
 
No sé si la viola és donant d'òrgans, però les clavilles i els afinadors podrien salvar la vida d'un altre instrument...
 
Dilluns, Novembre 19, 2007 a les 17:06 Host: 140.red-80-24-21.staticip.rima-tde.net

pere
 
Igual sí que no es desfà, està aguantant sospitosament bé aquest intent d'eutanàsia musical...
 
Dimarts, Novembre 20, 2007 a les 08:54 Host: mailgw.esmuc.net

Daniel
 
Bé... jo vaig pensar el mateix: els afinadors podrien servir en una escola de música...tot i que són baratets eh...
 
Acabarà petant... el secret serà que es mulli... i ja veureu, ja... un bon solet...i serà una viola amb barba...encara que per dintre: el vernís no agrada massa als fongs.
 
Ara bé: si el vernís és una mica natural, pot ser que encara els cridi i tot.
Unes caixes d´arxiu que s´utilitzaven fa anys varen haver de ser canviades perquè la seva cola atreia els lepismes: els cridava: "nois la teca està servida, i amb paper vell a dins!".
 
Veurem, veurem...
 
Jo crec que aguantarà molt, però petarà... els 35 graus de l´estiu la mataràn...un any darrera un altre...ja ja ja
 
Dijous, Novembre 22, 2007 a les 00:10 Host: 142.red-88-6-194.staticip.rima-tde.net

Ara sí que es comencen a veure algunes coses. El fons s'està desencolant, i el riscle comença a esquerdar-se.

Però també per baix. Això passa en part també perquè la peça ha estat obligada i no només buidada en la seva construcció.

Aquí es veu també com el vernis comença a esberlar-se.

L'esquerda es va obrint...

eeeh!!!
 
Esperem novetats!!!
 
Que hi ha algúuuuuuuuu?????

Ara comença el moviment!

Fins al començament de la nevada, la viola sobreviu, despres de la nevada, que?
 
Encara continua viva o s'ha mort... ?
 
Cordialment,

Quote from un de Vic(Guest) on 14.01.2008 a les 18:09:34 UTC:

 
Efectivament, cada dia vaig a inspeccionar-la i està igual. És més, cada dia millor. Jo em pregunto si no està feta d'alguna fibra estranya.

Deuen ser els rejovenidors aires de muntanya ... aquesta viola devia ser de ciutat ... li has regalat l'eternitat ... molt generós per part teva.

Quote from el de Vic(Guest) on 06.02.2008 a les 15:20:53 UTC:

 
És insultant. No diu res, les poques esquerdes semblen tancar-se. Ni vent ni res. Això aviat semblarà no sé quin desert americà on han muntat un negoci de compra-venda d'avions, simplement en un lloc on no plou ni fa vent ni res: poden deixar els avions durant dècades per allí sense que ni es rovellin ni es facin malbé. Ni bitxos no hi ha.
 
I, crec que aquí, estem anant per aquest camí. Haurem de posar un negoci de compra-venda d'instruments vells, perquè aquí no es fan malbé ni encara que vulguis!

Esta vist. realment els aires d'aci dalt son molt bons per a tots.
 
A veure si es restaura la viola tota soleta.......
 
Salutacions a tots
 
 
Enric

.

.

.

.

Rumiant-hi m'ha vingut al cap el tractament que fa un luthier de guitarres i baixos elèctrics de Formentera als seus instruments ... els tracta d'una forma molt natural i integrada al medi, de manera semblant als mims que dediques a la teva viola ... els resultats es veu que són ESPLÈNDIDS! en el seu cas, consisteix en uns relaxants banys de sal a les aigües turqueses de la illa caribenca-mediterrània.
 
Més info a: www.formentera-guitars.com
 
D'això se'n diu ... empapar-se del medi natural!
 
Llarga vida a la VIOLA!

Aquesta nit hi han hagut novetats: una part del fons s'ha desencolat, i a la viola li ha caigut literalment l'anima als peus. S'entreveu a la part de baix a contrallum. Evidentment les cordes ara estan del tot destensades.

Una perspectiva diferent

.

Mirant per dintre de la F a través de la viola. Es veu l'ànima sobre l'escletxa del fons, i el terra.

Ostres, el procés de desintegració està agafant un ritme dramàticament accelerat, quasi novel·lístic o de pel·lícula, i en temps real!  quina emoció tant desconcertant!

Quote from daniel on 25.03.2008 a les 15:28:23 UTC:

 
 
Efectivament... aquí el precís moment en que l'ànima abandona el cos!

L'ànima ha quedat atrapada en la instal·lació de ferralla disposada a sota, esperant la descomposició de la viola i per a poder "exposar" el destí de les diferents parts que se'n puguin despendre. Hi han tot tipus de ferros: de vies del Carrilet de l'Estany Gento fins a trosso de màquines de ventar passant per arades i peces de funicular. L'ànima ha caigut sota una roda dentada de màquina de ventar, al costat d'una via de l'Estany Gento.

Però depèn de la humitat. Quan aquesta baixa, l'escletxa es tanca.

Doncs sí que ja s'ha mort si l'ha caigut l'ánima. Ara només li queda el cos, al menys ja no podrá sentir fred, aigua i patir les tempestes...
 
Santi

Ara que la tenim "desanimada" o "desalmada" (curiosa diferència semàntica hi ha entre aquests dos termes), cada litre de pluja que cau es nota. Després dels 20 litres de les últimes 24 hores les diferències no són espectaculars, però es pot veure bé com la destrucció va avançant. El fons està pràcticament del tot desencolat i està a punt de despendre's

També no es veu massa llunyà el moment en que el cos es desprengui del mànec.

"lenta agonia desitjo"  
 
Veus com no anava tan desencaminat...!
 
En tot cas, merci per a prestar-te a prescindir d'aquest teu instrument, a major glòria del coneixement científic de la humanitat!
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/laxabeba

Què tal li proven les plujetes a la desanimada viola?

El que passa és que, com preveia en Daniel, els fongs fan la seva feina:

Llamps i trons, això és magnífic!
Per Nadal ja hi podràs muntar el pessebre!
 

A hores d'ara amb la plujeta del cap de setmana ja es deu haver desmuntat....

El pont ha anat a parar a sota del cordal.

Per baix està ben desmanegada.

.

Ooooh, dic jo també... no veig que floreixi gaire el jardí dels bolets amants de la bona fusta...on seràn aquests quan se'ls reclama???
 
Estarà desmanegada, però aguanta el tipus com un heroi Espartà.
 
Postposem l´aspersió amb aigua beneïda per a més endavant; em penso que tenim viola (o desferra) per estona...

Esplèndid! això fa xup xup! I quin color tant aconseguit! entre pantone 105 i 119. Preciós

el vernis es va desprenent

El pont ha caigut

.

les cordes semble insectes

l'ànima...

Avui s'ha mig despenjat el cordal.

Es com una explosió a camara lenta... esta cercant innexorablement un estrat energètic inferior... el terra! pobreta!! Tan formosa que es veia en les primeres fotografies!

Quote from Roger_Layola on 30.05.2008 a les 02:22:22 UTC:

 
Ja hi havia pensat, però una webcam no podria pas arribar a tots els detalls que es veuen ara, per cert alguns requereixen posicions força incòmodes per arribar al subjecte sense tocar-lo. I els canvis són sobtats i brutals, no pas com els d'una planta que creix, lents i orgànics.
 
Per cert, hi han coses que també s'estan podrint amb la viola: el fil de nylon de pescar de la que està penjada. Es va instal·lar a l'inici subjectant-la per diversos llocs per a poder gaudir d'aquest estat amb bona visió, però possiblement s'acabin podrint amb el que les diferents parts caurien a terra - és part de l'experiment. Si cau, allí es quedarà, i segurament el procés de descomposició s'accelerarà. Hi hauran peces però que possiblement resistiran dècades, com les clavilles i el cordal ara en suspens, potser també el pont. Serà interessant veure si el pont resisteix més temps que l'ànima, essent aquesta d'una fusta notablement més tova.

L'ànima encara hi és

els riscles es van obrint

fons de viola, amb vernís en descomposició, i fongs

.

.

.

Esdeveniment dramàtic: s'ha trencat el fil que aguantava la viola pel mig, i que era l'únic que en mantenia les peces del cos juntes. La tapa amb els riscles han quedat de cap per avall.

Aquesta posició permet de veure l'etiqueta que portava l'instrument: Wulf-Schulfidel A, No. 1060

La viola des de l'aire.

.

El pont sota un tros de via del carrilet de l'Estany Gento.

.

Ara s'ha trencat l'últim fil que aguantava encara parts de la viola en suspensió, ja ha arribat doncs tota a terra, i aquí s'acaba aquesta primera etapa de desmuntatge natural.
 
Per a evitar que el vent se'n emporti trossos, l'he canviat al segon (i últim) emplaçament previst: a l'interior d'un arbust de llorer gran i vell, que forma de manera natural una gàbia. L'interior es conserva de manera que no hi calen intervencions humanes per tallar herba ni regar, i els troncs impedeixen que el vent o l'aigua se la pugui emportar:
 

.

.

Ara fa un any que va ser lliurada als elements que la van fer créixer. Gairebé no es reconeix, i costa de veure el que era:

.

Què ràpid desapareix tot el que construeix la mà del home....
 
Si nosaltres  desapareguéssim de sobte, en 100 anys no quedaria ni rastre de les carreteres i els pobles! la naturalesa, pacient, reclamaria tot allò que hem robat per la força...!

Campanades a morts!
Violes embalsamades per la natura.
 
Magnífic final. Un plaer,
 
David

Quote from danielet(Guest) on 14.05.2009 a les 16:46:27 UTC:

 
Perfectament encertat, i perfectament d'acord en tot! Per mi, dues de les millors campanes de Catalunya.

Detall del claviller

Amb un cuc cargolat com una f ... la natura mimatitza ... oju que no es posi a emetre sons de corda fregada, quin susto!
Un plaer tornar-me a passejar per aquest racó de web

Sí, encara existeix! No m'hi he pogut acostar fins avui a fer fotos, fins que hem portat a l'ubicació hivernal les plantes que impedien el pas a la seva tomba, de relativament difícil accés.
 
Vista general de la tomba:

La tapa es va desintegrant:

Aquí comensals en plena feina.

.

.