a: 29.06.2025 a les 00:26:38 UTC
En un lloc elevat de la paret de Casa Cota, a Sant Martí de Canals, hi reposa una pedra en forma d’ou. A primer cop d’ull ja se sap que no és d’aquí. No comparteix ni el tipus de roca ni la textura amb les pedres que l’envolten. I tot i això, sembla que hi ha arribat a casa.
Origen glacial
Va ser extreta de la llera del riu Eibach, un afluent de l’Ergolz a la comuna helvètica de Tecknau. Allí, envoltada de quarsites d’origen alpí, erosionades per les glaceres fins a prendre formes arrodonides, esperava el seu destí. Durant una estada a Tecknau, aquest còdol es va convertir en part fonamental d’un sistema d’enregistrament.
Una pedra, un micròfon i molta música
Com a contrapès d’un gran trípode per a micròfons (alguns de fins a 9 kg i col·locats fins a 11 metres d’alçària), la pedra va treballar durant anys, penjada d’una corda, estabilitzant el conjunt. Era una presència discreta, humil, elemental. I, no obstant, va ser testimoni de milers d’hores de música.
Des de l'orgue de Sankt Cosmae a Stade, fins a la Catedral d'Évora, passant per Antegnatis italians, Barcelona, Salamanca, Perthuis, St. Maximin, Houdan, Amsterdam, Kiedrich, Cariñena, Bologna, París... Allí on hi havia enregistraments d’orgue, hi havia sovint la bola de fusta, el micròfon, i aquesta pedra.
Una observació inesperada
Un dia, just abans d’un concert a la Predigerkirche de Basilea, un senyor del públic s’acostà encuriosit a observar el sistema. Es tractava del Prof. Dr. Hans Schaub, director del Museu de Ciències Naturals de Basilea. Després de rascar lleument la pedra amb la seva navalla, va dictaminar: "quarzita alpina del Massif de la Dent Blanche, portada per les glaceres fins a Basilea."
Toc de pagès
Molts músics van estimar aquella combinació de rusticitat i excel·lència. El micròfon esfèric de fusta, suspès en l’aire, i la pedra al peu del trípode, donaven a l’enregistrament un aspecte atemporal, on la tecnologia esdevenia invisible. Només hi havia el so, l’espai, i una vibració autèntica.
Retorn a casa
Ara, la pedra reposa en un forat elevat de la paret de Casa Cota. Jubilada, com el qui torna d’una vida intensa i llunyana per reposar. Entre la fusta antiga, l’arrebossat desigual i els sons que encara reboten per la casa, ella hi fa silenci. Potser espera una nova crida.
Contestar 
Citar
