<img src="/meteo/estacio.jpg?t=738926"><META HTTP-EQUIV="refresh" CONTENT="300">
Encara que pel que es veu els treballs a la via no estan acabats del tot, els trens tornen a funcionar, el servei fins a Balaguer cobert amb tamagotxi.

Córren tot de rumors sobre aquesta línia, que si allargar-la fins a la Vall Fosca, que si acabar-la fins a França, que si Andorra, i la més bona és anar a la Seu d'Urgell i d'allí fins a Puigcerdà, connectant amb el de Ripoll.
 
El que és cert és que l'explanació va arribar fins a Sort, però a hores d'ara està ocupada en molts trams per la carretera, i que a Pobla mateix el tren no arriba ni a l'estació, i que en la seva perllongació possible hi estant començant a construir com qui res. Ho veig molt negre. A més, ara s'han gastat una milionada per a seguir oferint un servei mínim, tercermundista.
 
En aquest país sabem fer molta infraestructura, però el que és aprofitar-la... només les carregeres, perquè funcionen soles. I aquí no sabem ni controlar el comportament dels usuaris, provocant gran quantitat de morts. Si una organització terrorista provoqués una dècima part dels morts de la carretera, tindríem estat d'excepció i una dictadura, com a mínim, del PP. Però les morts, moltes innocents, de la carretera sembla que no comptin.

Sembla que el fum ja ens l'han venut ara, també: tot igual qu'abans, i trens més curts, cap millora en l'horari ni en la velocitat. Molt bé fer infraestructures, però si no les sabem administrar és malgastar recursos.
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1937214
 
> Drets al tren de la Pobla de Segur
 
Els usuaris d’aquesta nova línia es queixen de les poques connexions que hi ha per arribar a Lleida i Barcelona
 
P. MERCADÉ. Barcelona
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
A tres quarts de dues surt de Lleida un dels tres trens que diàriament van fins a la Pobla de Segur. A les andanes esperen impacients un grup de gent on estudiants i jubilats són majoria. El palès nerviosisme no és per estrenar el servei –tot just fa una setmana que la línia està en ple funcionament després d’acabar les obres, d’un pressupost de 20 milions d’euros, entre Balaguer i la Pobla–, sinó per tenir un lloc en un dels 56 seients que hi ha en l’únic comboi que fa el recorregut.
 
Inevitablement molta gent va dreta i ningú calla els renecs. «Anem com borregos!», diu alterat en José Fernández, que ha anat a Lleida a buscar una bicicleta i ara té feina per encabir-la a l’atapeït vagó. Impossible deixar-la a l’espai destinat a cotxets i bicicletes, que és el primer que s’ha omplert. Les crítiques d’en José contradiuen els elogis d’una senyora que surt del lavabo del tren: «Comparat amb com estaven els serveis abans, això és glòria!» Però l’espontània adulació queda tapada per les paraules d’en José Ferrero: «És la segona i última vegada que agafo aquest tren.» Tot i que «anar amb autocar és el doble de car, vaig assegut com un senyor», afegeix. Els més contents amb el nou servei són els que confessen que el faran servir poc: «No sóc client habitual i ni sabia que hi havien trens nous, però la veritat és que són molt còmodes», diu en Xavier Gil.
 
 
 
EL TREN ES BUIDA  
El comboi arriba a Balaguer tan ple com els metros de Barcelona a primera hora del matí. Però passada aquesta parada es buida i els pocs passatgers que queden troben el desitjat seient. El lent moviment del comboi –avança a 60 quilòmetres per hores de mitjana– pot ser un altre element que ajuda a calmar els ànims. Ha passat mitja hora des de l’inici del trajecte, encara falten 80 minuts per arribar a la Pobla.
 
No és el mateix anar amb el tren de gran velocitat (TGV) que amb una línia convencional. La distància de 140 quilòmetres que hi ha entre Lleida i Saragossa ara es fa en 50 minuts si viatges en el TGV. En canvi, es necessita el doble de temps, gairebé dues hores, per fer amb el tren de rodalies els 88 quilòmetres que separen Lleida de la Pobla de Segur.
 
En el comboi hi ha un grup de cinc aficionats als trens que han vingut expressament des de Barcelona «per veure com havia quedat tot», diu en Josep Serre. Fan fotos a cada baixador –de moment l’única estació d’aquesta línia és la de Lleida– i enregistren en una gravadora la veu estrident que anuncia la pròxima parada.
 
Serre es mostra satisfet amb la nova imatge de la línia. Després de les bones paraules vénen les crítiques: «Tot i les millores, aquests trens continuen anant a la mateixa velocitat que abans.» Té raó, responsables de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) –que és qui gestiona aquesta línia– asseguren que el temps del trajecte es reduirà uns vint-i-cinc minuts. Però això no es notarà fins a finals d’aquest any o a principi del 2007 ja que «encara s’han de revisar talussos i ponts». I el que diuen de manera oficial, els treballadors de la línia ho corroboren de manera oficiosa: «Millors vies, millors trens, però continuem anant a la mateixa velocitat.»
 
 
 
MALES CONNEXIONS  
L’aficionat als trens no s’està d’assenyalar que «les correspondències d’aquesta línia amb Barcelona no s’han millorat». Té raó. Si algú de Barcelona vol arribar a la Pobla amb el primer tren que surt de Lleida en aquesta direcció, ha d’agafar una línia de llarg recorregut a les 7 del matí a l’estació de Sants. A la capital lleidatana només té cinc minuts per canviar de via, un petit retard i, amb facilitat, perd l’enllaç. Si no agafa el tren que a les nou va cap a la Pobla, haurà d’esperar gairebé quatre hores a l’estació perquè el segon tren no és fins a tres quarts de dues.
 
Serre també fa notar que l’últim tren que arriba a Lleida des de la Pobla «tampoc enllaça amb cap regional fins a Barcelona». Les combinacions amb els de llarg recorregut tampoc són bones, com a molt d’hora arribes a Sants a tres quarts d’11 de la nit.
 
 
 
TORNANT DE LA POBLA  
Els habitants de la Pobla estan contents d’haver recuperat la línia: «Moltes vegades hem tingut por de perdre aquesta connexió», diu el matrimoni Torregrossa. Cada quinze dies van a Barcelona i tímidament reiteren que «les connexions amb els trens regionals són dolentes». En canvi, els tres trens que surten diàriament des de la Pobla «van bé per anar al metge a Balaguer o Lleida».
 
El tercer i últim tren que surt de la Pobla cap a Lleida, a tres quarts i cinc de sis de la tarda, va gairebé buit. El sol comença a pondre’s i el paisatge pren noves tonalitats. Veient l’escena, potser sí que FGC té raó quan diu que «serà una bona oferta turística», però per a molts usuaris aquest és un servei indispensable.  

La locomotora que apareix a la foto, és molt probable que arribi algun dia a La Pobla, remolcant un tren, donat que els artistes de la "ARMF" de Lleida la tenen en procés de reparació. El Setembre de l'any passat la varen rescatar del Museu de Vilanova i ha resultat que després de 34 anys retirada i quasi abandonada, l'estat relatiu de la màquina és, sorprenentment satisfactòri, encara que les reparacions necessàries, a causa de l'envergadura i dimensions del vehícle, son i seran costoses i laborioses. Aquesta locomotora contruïda als anys 30 és, com la garrafeta, del sistèma "Garrat" i prové de l'antiga companyia del Central D'Aragó però a diferència d'aquella, aquesta estava concebuda i destinada al servei de viatgers, és, per tant, una màquina ràpida. Cal tenir en compte que després de la Confederació i la Pacífic d'Andalusos fou la locomotora de vapor més veloç sobre vies espanyoles. Aixó, la potència i el gran esforç de tracció característic de les "Garrat" fan que pugui remolcar un tren especialment llarg (Tipus express) a 120 Kms/h sense ni adonar-se'n. Les fortes ràmpes del port de l'Escandón entre València i Terol ja van ser testimonis de llur vàlua. A més a més en ésser tan llarga i tenir 12 eixos (6 motors i 6 portadors) fa que el pes per eix sigui relativament baix en quedar força repartit, cosa que la fa molt segura, àdhuc sobre ponts lleugers.
La foto està presa a Tortosa el 23-9-61 pel fotograf anglès Charles F. Firminger i el tren és l'express València-Barcelona.

No solament arriben Tamagoxis a La Pobla. També se n'escapa algún dels altres. La Foto esta presa pels volts de Sant Joan, és a dir, molt pocs dies després de la reinauguració.

Ara falta que l'acabin del tot. Per Sant Joan que els trens ja circulaven, vaig observar a Tremp que encara hi havia carrils sense collar del tot, faltaven dos cargols dels quatre que porta cada brida de subjecció. Si tenim en compte que aquestes brides només són a les estación perque a la línia hi ha carril soldat i vies desviades només n'hi ha a Tremp i a La Pobla, sembla que no tinguin escusa per acabar-ho. I sinó que hi feia el tren de la foto a Balaguer si la línia ja estava en servei.
 
Per altra banda el tren turístic, té previst el primer viatge pel dissabte 16 de Setembre, amb al màquina de vapor "Garrafeta" fins a Balaguer i les Diesel fins a La Pobla. alguna cosa deu voler dir. Això i l'experiència de F.G.C. a la línia "Catalans" que només autoritza el vapor de Martorell a Monistrol fa que correm el perill de que limitin els trajectes amb tracció vapor fins a Balaguer. Caldria que des de La Pobla i rodalies es fes pressió sobre la companyia en aquest sentit o sortiran amb absurds arguments sobre seguretat.

Aquí a Balaguer, a punt de tornar cap a Lleida

Aquí El tren Històric passant pel viaducte de Santa Engràcia camí de Salàs i La Pobla. Queden només 15 Quilòmetres i la línia encara ens pot sorprendre amb racons com aquest. Llàstima que no hi hagi viatges amb vapor, donat que l'espectacle seria antològic.
 
Poso l'emoticó d'emprenyat per la desparició de la Placa giratòria de Pobla perquè és un atemptat contra el patrimoni cultural i indústrial del país i un insult a la intel·ligència, com ho son les cases magnífiques amb cotxes de fábula en pobles on l'esglesia, sovint romànica, cau a trossos que posa de relleu allò que diue els castellans: LA MONA AUNQUE SE VISTA DE SEDA, MONA SE QUEDA.

Aqui per un terraplè deprés de passar per sota Talarn

La foto del pont romànic és de Chapeau. En tinc alguna de bona dels anys 70, però les he de digitalitzar i si ho faig fer val un ull de la cara per contra si m'hi poso a fer-ho jo, em pot creixer la barba passant fotos pel Scaner i sempre trobo un motiu per no posar-m'hi, en fi, de mica en mica.
La locomotora de la foto era una de les que fins a l'any 1965 aproximadament remolcava el "Platillo" des de l'Estació del Nord Vella" de Barcelona fins a Sant Vicenç de Castellet. Quan varen canviar la tensió elèctrica de 1500Vcc a 3000Vcc van ser traslladades al dipòsit de Miranda de Ebro. La xarxa del Nord entre Miranda, Bilbao i Irun va continuar a 1500Vcc fins ben entrats els anys 80s encara que aquesta sèrie de locomotores (que també havien anat fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses) no van passar de l'any 1975. La foto esta feta a Miranda de Ebro el Juny del 1974

Aqui pejo una fotografia de l'any 1988 on pot veure's el que ha canviat l'estació de La Pobla de Segur de llavors ençà. Una doble composició de dels MANs d'aleshores no era gens habitual i avui dia inpensable.

Una Imatge del dia 8 d'Abril del 2007 pels volts de les 18 hores amb un cel amenaçador pel cantó del Pirineu. Com pot observar-se per les ombres els nuvols no ocultaven el Sol.

Mes de Desembre del 1985. Un dels MAN d'aleshores en direcció LLeida passant per Térmens. Prego disculpes per l'estat de conservació del negatiu, els anys no passen en va.

Aqui una vista de l'estació de La Pobla amb els accessos encara per acabar. La foto és de l'any 1951 y pertany a la col·lecció d'Oscar Urgelés de L'ARMF que son els que fan possible els trens històrics de Lleida.

Aquí veiem la Mikado 141f2124 maniobrant a Tremp. Després d'apartar els vagons carregats duts des de Lleida es disposa a quedar formada amb un molt petit convoi (per qüestions de frenada era més còmode que fer-la anar aillada o sola) esperant que la parella formada pel maquinísta i el fogoner dinessin per tornar cap a Lleida. Era el dissabte de Setmana Santa del 1974.

Bé, més endavant, potser la setmana que ve, documentaré la tornada a Lleida del colector. El tema del pont giratòri de La Pobla és tal com dius.
al principi la linia acabava a Balaguer i giraven les màquines allí, després quan el varen allargar fins a Cellers (Sellés deia) desmuntaren la placa i la instalaren a l'esmentada estació. El tema de Tremp no el tinc present però de segur que abans de tornar a muntar el pont giratòri a la nova estació final de linia hi havia una temporada que feien maniobres com la que descrius. El dia de les fotos el colector no va passar de Tremp, no es varen molestar en arribar fins a La Pobla per girar la locomotora i enfilaren cap a Lleida cul arreres. Pel que fa al xiulet, es tracta del xiulet sistèma americà "Natham" i es igual que el de la "Garrafeta" amb la diferència del nº de flautes que el composen (poden ser de 3 i de 5) cosa que provoca que el de la Mikado y també el de la Confederació, sigui més greu amb una major sensació de potència.
 
Les Mikados van pujar a La Pobla molt cap al tard. Les màquines típiques de la linia eren les 230 del Nord, les 400 del Nord (140) i les 1600 de MZA (242T). aquestes últimes no necessitaven girar donat que en ser Màquines-tender eren reversibles. Les maniobres que descrius és poc probable que es realitzessin amb "Mikados" però si que amb tota seguretat es debien fer amb les 230 i 140. De tota manera a partir de l'any 1952 que L'estació de la Pobla ja estava en ple rendiment, aquestes maniobres es varen acabar.
 
Per acabar, diré que properament entrarà als tallers de l'ARMF de Lleida una Mikado per a reparar, quan la reparació estarà enllestida, haurà de fer les proves reglamentàries i aquestes es faran com és usual per la linia de la Pobla fins a Balaguer. Si ho sé amb antelació ja ho pujaré i així la podrem veure i sentir-la esbufegar ademés de xiular. Com la de la foto de 1974.

Em costa dir-li Xiulet perquè és una paraula massa fina per definir el que sembla més un Bram. Haig de dir que sentir-lo amb l'avís d'arrencada d'una Confederació em va fer posar la pell de gallina més d'un cop i amb tota seguretat tornaria a passar en cas de sentir-lo un altra vegada. Aquí un creuament històric a l'estació Riojana de "San Asensio" famosa pel vi homònim el dia 8 de Desembre del 1973. Una Confederació espera que acabi d'entrar un altre mercaderies remolcat per una Mikado. La Mikado va en direcció Miranda de Ebro mentre que la Confederació va en direcció Saragossa.

Ah! La Mikado que esmentes situada a Arcos de Jalón és la 141F2263 i tot i semblar malmesa caldria un examen a profunditat perque d'altres han donat sorpreses agradables.  
 
La Mikado que possiblement entrarà a reparar a Lleida és la 141F2316 conservada a MNF (Museo Nazi-onal Fundicionista) de Madrid.

Estació de La Pobla, Juny del 1989. Un MAN a punt de sortir i a la dreta un tren carregat de fusta acabant de formar-se

Arribada a Tremp, observi's els cartons col·locats a les finestrelles de la Mikado. Ço és per protegir els vidres de les pedres que cauen dels tunels. L'escapament de les Mikados North British no era doble per tant execia molta més pressió al vapor i als gasos que sortien per la xemeneia, cosa que provocava que un major nombre de rocs es desprenguessin de la bòveda dels nomrosos tunels del pas dels Terradets.

De tornada cap a Lleida de cul arreres, el curtissim tren passa pel pont de l'Espona dirigint-se cap a Cellers i els Terradets. Es dona el cas, com s'expressa en una altra foto más amunt, que aquesta locomotora s'ha salvat de la ferralla i ha arribat sencera fins avui. La guarda l'associació "AZAFT" de Saragossa esperant temps millors per reparar-la. Desitgem que ho puguin fer i en el supòsit que ho aconsegueixin, és de llei que realitzi un viatge especial a La Pobla. Llenço la proposta de que a l'arribada a La Pobla li doni la benvinguda una banda de Gaiters vinguts especialment des de les "Highlands" interpretant L' "Scotland the Brave", perquè haver sobreviscut a la quantitat de despropòsits que ha patit al llarg de 30 anys només vol dir que l'esperit d'algun "Druida" l'ha protegit o potser, va trepitjar un trebol de quatre fulles que havia estat tallat amb una falç d'or a les 12 de la nit del solstici d'estiu.

Un altre tipus de locomotora bastant utilitzat entre Lleida i La Pobla als anys 60 del segle XX és el de la foto. La imatge, d'ignorat autor, està presa a la Barcelonina estació de França als anys 50. Fou construïda entre els anys 1926 i 1927 per "La Mquinista Terrestre y Marítima" de Barcelona. Inicialment van ser destinades al servei de rodalies de l'esmentada ciutat. Jo les distingia pel fet de no portar tender remolcat ("Carboner").

Estació de La Pobla entre els anys 50 i 60 del Segle XX. La locomotora és una 230 similar a la que apareix més amunt en una foto feta a Lleida. Observeu que el transport de ciment de Xarallo està a ple rendiment. La foto pertany al desaparegut arxiu Cuyàs que als anys 70 estava situat al Carrer de Blames a quasi tocar de la Plaça Molina de Barcelona.

Comparteixo plenament les teves opinions sobre els polítics, també els "nous". Gent de fora trobava molt estrany i fins i tot sospitós que hi havia que havia de dir que eren "bona gent" i que tenien les "mans netes". Ara s'ha vist que ho fan igual o pitjor que els altres, amb l'agravant de que es creien (i molts es continuen creient) que són millors o diferents. L'única diferència, i em sap molt greu dir-ho perquè pensava que era una opció política vàlida, és que d'aquesta manera s'enganyen i enganyen més que els altres. I els que no ho diuen... ja fan bé de no dir-ho, com a mínim això ho tenen guanyat!

El tren turístic de Lleida a la Pobla és pot donar per acabat. Les autoritats provincianes amb pretensions nacionals i autoqualificades d'esquerres l'han despreciat vergonyantment. Cal dir que aquest cop la culpa no la té Madrid. La locomotora de vapor coneguda per "La Garrefeta" ha estat traslladada a la "Villa y Corte" a fi i efecte de fer el tren turístic de Madrid fins a Aranjuez conegut com el tren de la maduixa (Tren de la Fresa). Aquest trasllat no es deu a cap acte autoritari "Capitalino" sinó a la llei de l'oferta i la demanda.
 
Aqui, com en tan d'altres casos ha quedat de manifest que a Catalunya estem totalment mancats d'iniciatives i que el llast del sistèma de l'ara no toca i "no ens movessim pas que pendrem mal" ens ha deixat mirant-nos el melic i des d'un tema tan petit com el d'un tren turístic fins al desproposit de l'aigua a Barcelona, ens acaba agafant el "Toro".
 
Una àrea metropolitana que ha passat d'una població de 3.000.000 d'habitants a 5.000.000 i que no s'ha planificat  un servei tan elemental com el subministrament d'aigua. Això si, en augmentar el preu del sol, especular amb els terrenys i la construcció i aprofitar la ma d'obra barata i abaratida en augmentar l'oferta, no ha faltat qui s'hi apunti.

El ferrocarril de Lleida a La Pobla era reivindicat amb pancartes inclusiu durant el franquisme. Pancartes legals puix eren politicament correctes segons els cànons de l'època. Aqui en penjo dues extretes d'una cinta de video Hi8 llavors del 50 aniversari de l'arribada del tren a Cellers (Sellés posaven)

Maig del 2007 a l'estació de Lleida, tres ocells d'un tret. Els tres models d'automotor Diesel que fan el servei Lleida-Balaguer-La Pobla.
L'edifici de l'estació de Lleida ha quedat camuflat per una marquesina adequada als serveis de l'AVE. No acabo d'entendre que en d'altres països que ens van bastant endavant amb el tema de l'alta velocotat ferroviària, encara que modernitzades i posades al dia han mantingut les instal·lacions tal com han estat sempre i aqui es construeixin aquesta mena de catedrals, monuments al mal gust i al nyap arquitectònic, clar que és la meva opinió i com a tal discutible i res més lluny d'una veritat absoluta, però em fa mal als ulls. Tan bonic que és l'edifici original.

I des de Cortes de Nafarroa ens podem acostar a una terra de molt bon vi que queda força a prop. I així fem cap a l'Estació de San Asensio, La Rioja. Un mercaderies remolcat per una Mikado de les 25 primeres fabricades a les factories North British de Glasgow (Scotland) entre 1953 i 1954, n'avança un altre al front del qual hi ha una altra Mikado, espanyola en aquest cas.
Queda un pel apartat de la línia de La Pobla però tot té relació, donat que l'afició sorgeix als anys 50 amb el Platillo de Barcelona a Lleida i a La Pobla de Segur. Aquestes imatges son les de les darreres locomotores de vapor funcionant en línia regular per les vies de la Renfe, penseu que ens trobem al Juny del 1974 i el mes d'abril de l'any següent es va clausurar la tracció vapor apagant el llavors "Príncipe de España" la darrera Mikado (141F2348). Quedaven doncs, 10 mesos escassos i es tractava de deixar testimoni viu d'un material que havia propiciat la revolució industrial.

Aqui tenim una de les locomotores tipus tanc alemanyes. Concretament és la "Andorra" en el moment de repostar aigua i fuel. Observeu la xemeneia.

Aqui tenim una de les dues Mikado que a partir de l'any 1976 varen reforçar el parc motor del ferrocarril d'Andorra a Escatrón. Aquesta Mikado és una escocesa, La North British 141F2124. És la mateixa que ja surt en aquest mateix fil fent el colector de Lleida a la Pobla la setmana Santa del 1974. La podeu veure més amunt a Tremp, Balaguer, L'Espona, Àger, amb la baronia de Sant Oïsme al fons, passant pels Terradets, etc. Vet aqui que va sobreviure a la Renfe i aqui la tenim fent trens de mineral per les terres del Baix Aragó. En fi, una vella amiga. El mon és un mocador. La foto encara que en color ha perdut qualitat a causa de la pèrdua del negatiu i els revelats eren en molts casos una enganyifa.

Aqui podem veure una vista general del dipòsit i tallers d'Andorra un diumenge al matí de l'any 1977. Els diumenges s'aprofitaven per repassar lleugerament el material en no haver-hi circulacions. Essent un ferrocarril industrial els festius no funcionava. Per poder-lo visitar i fotografiar en plena activitat calia aprofitar els dies de festa a Catalunya o Barcelona i que a l'Aragó eren laborables, o bé per vacances.
Actualment aquesta vista és impossible, donat que s'hi ha construït un polígon industrial i està tot ocupat per carrers, magatzems, tallers, etc.

Una altra locomotora de línia que complementava a les Jung Alemanyes era aquesta Catalana. Fabricada a Barcelona l'any 1958, va ser la darrera locomotora de vapor construïda per La Maquinísta Terrestre i Marítima. Està basada en la sèrie que la mateixa empresa va lliurar als anys 20s a la companyia MZA, constituint la sèrie 1600 de l'esmentada companyia privada. Evidentment estava modernitzada i sobrepotenciada. El fet d'ésser exemplar únic li va reportar més d'un problema de manteniment. Estava batejada amb el nom de la població de "Samper de Calanda". aqui la veiem l'any 1974 a l'encreuament intermedi de "Cabeza Gorda" un lloc dins del No Res amb la finalitat de realitzar creuaments. També està dipositada a Madrid-Delicias.

Aqui veiem la "Andorra" l'any 1988, ja retirada del servei i havent patit els efectes del vandalisme. La locomotora s'ha conservat i esta posada de monument a molt pocs metres d'on està situada en la foto.

Andorra maig del 2007, vista del monument a que em referia més amunt. L'edifici del darrere és l'antiga estació.

Espero que us hagi agradat el mini reportatge sobre el Ferrocarril d'Andorra a Escatrón, ferrocarril que vaig tenir l'ocasió de conèixer una mica.
Voldria afegir unes poques dades que ajudaran a una composició de lloc.
 
Aquest ferrocarril va ser inaugurat el dia 16 de Juny del 1953 per un senyor baixet molt adulat, oficialment, a l'època. L'objectiu era subministrar carbó de baixa qualitat (Lignito) de la conca d'Andorra a la Central tèrmica d'Escatrón (47 Quilòmetres), en funcionament des del dia 1 de Gener d'aquell mateix any, a la riba del riu Ebre per tal d'assegurar el subministrament elèctric de la ciutat de Saragossa. Era l'època del "Queda inaugurado este pantano".
El personal ferroviari i de tallers provenia del ferrocarril miner de vía métrica de Saragossa a Utrillas.
 
Al cap de 20 anys de funcionament, la Central ja estava completament esgotada i calia renovar-la totalment.
Es va escollir un nou emplaçament més pròxim a la mina donat que la tecnologia del moment ja no necessitava un consum d'aigua tan elelvat.
 
Es va construir una variant del ferrocarril fins a la Central nova i es va tancar i desmantellar el tram de 17 Quilòmetres entre Samper de Calanda (Enllaç amb Renfe) i la central vella d'Escatrón.
 
A partir d'aqui el subministrament de carbó a la central nova es realitzava a través de Samper de Calanda (Renfe) amb carbó de gran qualitat provinent del port de Tarragona i el lignito de la mina d'Andorra que es barrejava amb l'anterior. Aquest darrer servei el continuà fent el Ferrocarril d'Endesa que era l'empresa de l'INI que expoltava (i explota) la central. Això va durar fins el dia 3 d'Agost del 1984 en que es va suprimir definitivament el subministrament de lignito i es tancà el ferrocarril amb les instal·lacions mineres incloses. Des d'aleshores, com je he expressat en el comentari d'una fotografia, la central s'alimenta a través del ramal provinent Samper de Calanda (30 Quilòmetres) i ho fa Renfe.  
 
Aquest ferrocarril va ser explotat fins al final amb tracció vapor, essent el darrer d'ample ibèric en utilitzar aquest tipus de tracció. La part que va fer (I fa) Renfe sempre ho ha estat amb material Diesel.
 
Aqui va una foto del tipus de locomotora que Renfe ha utilitzat, entre d'altres, per a fer el servei.

Quote from esbarsabina on 10.02.2008 a les 08:00:15 UTC:

Després d'un any i escaig de travessa del desert, amb data 18 de Febrer d'enguany s'ha signat un conveni entre la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Els Serveis territorials de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa amb la participació dels Ajuntaments de Lleida i de La Pobla de Segur per recuperar el tren turístic.  A partir del 18 d'Abril farà un viatge d'anada i tornada setmanal cada dissabte fins al mes d'Octubre, exceptuant els mesos de Juliol i Agost. El tren sortirà de Lleida remolcat per la locomotora de vapor tipus Garrat coneguda per la Garrafeta fins a Balaguer per continuar viatge fins a La Pobla remolcat per una locomotora Diesel dels anys 60s tembé recuperada i reparada per ARMF.
Per fi les institucions han pres consciència de que mantenir el material ferroviari històric en estat de marxa és important pel desenvolupament lúdic i cultural del pais.
Vull expressar que aquest tren és possible gràcies a l'esforç i dedicació de ARMF (Associació per la Recuperació de Material Ferroviari) de Lleida, associació sense ànim de lucre mantinguda fonamentalment pel treball voluntari i entusiasta dels seus Socis.
També, és cert, que el canvi de sensibilitat de les administracions és indispensable i molt d'agraïr.

I aquí la Garrafeta ja ha estat "tallada" del tren a Balaguer i la YeYe diesel ja ha agafat el relleu, l'espectació està assegurada. Juny del 2006.

I aquí en el moment de "Tallar" el tren, a la dreta de la foto tenim a en Cosme García, ferroviari d'una peça que després de jubilat ha continuat creant escola per a que el seu ofici tingui continuitat. Jubilat l'any 1987 els darrers serveis que va fer en actiu veren ser, precisament, els MAN de color blau i crema, llavors, entre Lleida i Balaguer i Lleida-La Pobla. Ha estat el que, entre d'altres, ha fet possible que quelcom tan complex com una locomotora de vapor sistèma Garrat hagi arribat en immillorables condicions fins al l'actualitat. Juny del 2006.

Aqui tenim l'Autovia, fabricat per la casa Renault de França, era l'altra cara de la moneda del "Platillo". Feia un servei ràpid i còmode, semblant als actuals "Tamagotxis" però amb la diferència de fer-ho des de i fins a Barcelona. Només admetia segona classe i tot i que a la Renfe li resultava molt més barat de mantenir i de combustible, el bitllet era més car. El nom oficial era "Omnibus Automotor" i portava el nº d'itinerari 1251 entre La Pobla i Barcelona i el nº 1252 entre Barcelona i La Pobla. A diferència del Platillo, sortia de l'Estació de França i enlloc d'anar via Manresa, ho feia per La Plana de Picamoixons i Valls. Els horaris més o menys eren els següents:
 
Sortia de Barcelona a les 17,50 Hores, a Valls a les 19,26 hores, Plana de Picamoixons a les 19,34 hores, Lleida a les 21,20 hores, Balaguer a les 22,07 hores, Tremp a les 23,27 hores, i per fí La Pobla a les 23,45 hores. Aquest servei acostumava a ser puntual.
 
La Sortida de La Pobla era a les 5,30 hores, Tremp a les 5,47 hores, Balaguer a les 6,53 hores, Lleida a les 7,40 hores, Plana de Picamoixons a les 9,35 hores, Valls a les 9,44 hores, i Barcelona Estació de França a les 11,20 hores.
 
Actualment, amb el millor estat de les víes i la descongestió que suposa l'ave per a la xarxa d'ample ibèric, el trajecte entre La Pobla i Barcelona es podria fer amb unes competitives 4 hores i si els horaris es fessin enllaçar a Lleida amb l'esmentat ocell, es podria anar entre Barcelona i La Pobla en Dues hores!
 
La foto esta presa al dipòsit de Tarragona l'any 1976. Era dels darrers exemplars de Renault que quedava en actiu i, solament feia el servei del tren Obrer: Portava els treballadors de l'estació al dipòsit en començar i acabar la jornada laboral.

Molt probablement va ésser tal com descrius, P.C. Les penúries per la manca de subministraments i els mals vicis de l'època no donaven per a més.
 
Aquesta foto està feta a Calaf a l'Octubre del 1969 per Miquel Bibià i Laplana. El tren que està entrant a l'estació és el Semi-directe LLeida-Barcelona, mentre que la locomotora aturada a la dreta és l'encarregada de remolcar el "Platillo" fins a Lleida. Ambdues màquines son "Mikados".
 
Els horaris del "Platillo" eren els Següents:
 
Sortia de l'estació del Nord Vella de Barcelona (Barcelona-Vilanova) a les 6,05h. de Sabadell a les 6,36h. de Terrassa a les 6,50h. de Monistrol a les 7,12h. A Sant Vicenç de Castellet canviaven la màquina elèctrica per una de vapor i sortia a les 7,23h. de Manresa a les 7,37h. Rajadell; 8,06h. Aguilar de Segarra; 8,21h. Seguers de Sant Pere Sallavinera (Sagués de San Pedro Salavinera); 8,33h. Calaf; 8,53h. Sant Martí Sesgaioles; 9.01h. Sant Guim; 9,18h. Cervera; 9,35h. Tàrrega; 9,51h. Bellpuig; 10,07h. Mollerussa; 10,18h. L'arribada a Lleida era a les 10.40h. A Lleida es desenganxaven més de la meitat dels vagons i canviaven de  màquina i de sentit. La sortida de Lleida era a les 10,50h. Alcoletge; 11,01h. Vilanova de la Barca (Villanueva de la Barca); 11,11h. Térmens; 11,20h. Vallfogona; 11,29h. Balaguer; 11,39h. Gerb; 11,47h. Sant Llorenç de Montgai-Camarasa (San Lorenzo de Mongay-Camarasa); 11,58h. Santa Linya; 12,14h. Àger; 12,29h. Cellers (Sellés-Llimianna); 12,46h. Guardia de Tremp; 12,56h. Palau-Puigcercós; 13,06h. Tremp; 13,16h. Salàs de Pallars; 13.33h. La Pobla de Segur; 13,40h.  
 
Això era sobre el paper, la realitat podia allargar-se més d'una hora i molt d'escaig.
 
 
De tornada sortia a les 14,20 de La Pobla. Tremp; 14,41h. Balaguer; 16.03h. Lleida; 17,00h. Manresa 20,00h. Terrassa; 20,50h. Sabadell; 21,03h. Barcelona-Vilanova; 21,30h. Encara que arribar a les 23h. tocades era el més habitual.
 
Als horaris de tornada he omès moltes estacions i he deixat només les més importants per abreviar. Es repetien totes les cerimònies, només que a l'inrevés.
 
En el trajecte Lleida-La Pobla i tornada, la locomotora rarament era una Mikado, generalment ho feien o bé les 230 exNord o les locomotores-tender ex 1600 MZA.

El "Tren dels Llacs" a punt d'arribar a Àger. Tant el tren com el paisatge no defrauden les espectatives. 13-6-2009
 
La garrafeta va ésser construída a Bilbao l'any 1961 per l'empresa Babcock & Wilcox. Les Diesel YeYes de tecnologia Americana, General Motors i General Electric no son gaire més noves. Son, per tant, igual d'històriques que la de vapor.

Dissabte 27 de Juny d'enguany, el tren dels llacs s'acosta a l'estació d'Àger, al Fons la Baronia de Sant Oïsme, si mireu més amunt en aquest fil hi ha una foto del 1974 pràcticament des del mateix lloc.

El paisatge ondulat de la Conca de Tremp avisa el maquinísta que la fi del trajecte s'acosta i sembla que això faci que la velocitat del convoi s'acceleri. S'alentirà una mica en passar Tremp i en un tres i no res: La Pobla. Com en els millors temps del Platillo els passatgers troben asseguts en llurs seients la vall oberta de la Conca com si d'un gran anfiteatre es tractés, l'espectacle del qual son els cims del Pirineu al fons. Avui la via renovada ha fet desaparèixer el so cadenciat de les rodes passant per les juntes dels carrils amb un llenguatge diferent segons la contrada, però encara és possible gaudir sense entrebancs, amb la tranquilitat i la saviesa dels nostres avis la meravella, potser poc apreciada per cotidiana, de les muntanyes de Galliner, Sant Corneli, El Roc de Pessonada amb el Boumort al damunt i, naturalment amb el pantà (Lo Lago) als peus.

La segona generació de locomotores esta representada per la tipus Enghert com la de la foto, la nº 31 que era l'encarregada de remolcar els trens de viatgers que l'any 1974 eren 2, un al matí (El correo) y un a la tarda (El mixto). En aquest sistèma la locomotora i el tender formen un cos articulat on un descansa sobre l'altre repartint el pes. La foto es de l'any 1984

Una vista del deliciosos cotxes de viatgers preparats per rebre la locomotora  i sortir cap a Villablino a l'estació de Ponferrada l'estiu del 1979.

Molt bones fotos! Veig que el fil té èxit, 5600 visites i enllaços des d'altres webs...

Aqui tenim el Correu l'agost del 1974 remolcat per la locomotora tipus enghert, nº 31 construïda l'any 1913 per J.A. MAFFEI de München amb el nº de fàbrica 3350. El maquinista era el Sr. Epifanio González, un bellíssima persona i un professional fora de sèrie que ens va permetre inclús viatjar a la màquina. La foto ens il·lustra de com podria ser el trajecte entre La Pobla i Sort.

Una foto del dia 26 de Setembre d'enguany. El "Tren Dels Llacs" acaba de passar per Gerb. Aquesta imatge feta amb negatiu Kodak 400 asa, juntament amb el lloc, faria "colar" als més entesos en el tema que està presa l'any 1972 en qualsevol punt de la geografia ibèrica.

També del dissabte 26 de Setembre del 2009, el "Pont dels Palillos", abans tan odiat i fins i tot temut pels automobilistes a causa de les dues i tancades corbes d'accés, ademés de l'estretor del mateix pont, avui resta amagat als ulls dels conductors per les baranes de la variant de la carretera. Tanmateix des de dalt ofereix aquesta espectacular vista.

Tornem a l'actualitat. Mentre cercava la situació ideal per fotografiar el tren dels llacs amb la garrafeta al front, al baixador de Vilanova de la Barca arribà el MAN de Balaguer que no vaig deixar escapar per anar fent boca. Dissabte 26 de Setembre del 2009.