Hola!
us adjunto una carta (adaptada) que vaig escriure a una amiga al febrer de 2008 sobre la fi de la nostra civilització: Espero equivocar-me, però...

Hola Maria!

     Es veritat que la pràctica es complicada.... l'energia flueix per tot arreu, i privar-te ara de conduir el cotxe o de comprar fruita que ve de l'altra punta del món sembla absurd... Estem com en una mena de trànsit, de somni comú on tothom esta encasellat com bactèries amorfes inconscients del que els envolta...

       Pots conèixer perfectament el problema, però cada cop que mires la finestra i veus milers de cotxes amunt i avall malversant les ultimes energies assequibles d'una manera tan absurda, et fas creus que això estigui apunt d’acabar-se:  La negació sembla la opció més sensata, se’ns dubte la opció a on s’aferren els nostres dirigents. Ara quan l'energia encara és barata, s’hauria d’invertir en construir turbines de vent, plaques solars, i altres possibilitats encara no explotades per construir un futur per la humanitat.

      En comptes d'això, es continuen gastant dins de cotxes descomunals malversadors col•lapsats  cada dia  a les nostres carreteres. És absurd. Si no invertim ara, no hi haurà cap transició possible a una economia neta is sostenible. Serà catastròfic.

Ens enfrontem a una decadència perpetua. Mai més es disposarà del petroli. I sense el petroli, entrem de nou en la edat de pedra. Com? la edat de pedra? clar... Després de la extrema explotació de tot, sense la maquinaria pesada moguda pel petroli ja no es podrà extreure matèries primeres de les mines: Les mines fàcils fa mil•lennis que han estat explotades. Ens quedem sense plàstic. Sense ferro. Sense alumini. Tota manufactura  sense la energia abundant que hi ha ara i la mecanització es tornarà horriblement cara. I què? Podríem viure sense una televisió de plasma de 50 polzades... O no?
     Bé... apart de l'esfondrament de les economies mundials, hi ha una altra habilitat del petroli que trobarem a faltar: la habilitat de produir aliments.
Per cada caloria de menjar que mengem, n'hi ha 10 al darrera de petroli. Sense petroli no hi ha fertilitzants, no hi ha pesticides, no hi ha energia als tractors, no hi ha frigorífics i fàbriques de processament de menjar, i encara menys transport des dels camps fins les ciutats. Els pesquers es quedaran a port per falta de combustibles. Els velers bastament  reconvertits tornaran sense peixos perquè no podran fer funcionar els sonars i la tan pressionada i escassa pesca no la trobaran en decennis.

     Sense petroli, la carga optima assumible del planeta son 500.000.000 persones (tenint en compte la velocitat diabòlica a que la superfície útil cultivable es redueix per sobreexplotació). Assumint un extrem de decrepitud i inanició severs, s'assumeix la possibilitat de sustentar 3 mil milions. Que passa amb la resta? Es moren de gana.
Segur? Jo crec que no. Quan no tens res a perdre, te la jugues sense pensar-t’ho dues vegades: Esclataran les guerres pels últims recursos, i les ànimes famolenques arrasaran com una plaga de llagostes les ultimes reserves de biomassa que quedin. Les terres es desforestaran i perdran el substrat fèrtil, i el món haurà entrat en una espiral de barbàrie on només sobreviurà el més fort. Es una nova època de foscor...

Aquesta és la visió optimista. Hi ha altra gent que s’encaparra en escenes dantestesques, que encara dibuixen una visió més pessimista. Podria anar de la següent manera:

 

Primer titular
     Xina necessitada d’energia envaeix amb el seu exercit de 2 milions de soldats el pròxim orient, i foragita al la ridícula força internacional colonialista de 100.000 efectius, encapçalats per Estats Units..

Segon titular
     Xina acapara totes les exportacions de petroli d’orient mitjà i paralitza les exportacions a  la resta del món.

Tercer titular
Estats Units paralitzat per falta de petroli. Supermercats buits, benzineres tancades, fabriques parades, gent sense feina, economia esfondrada, empreses finiquitades, gent desesperada es llançada al carrer per robar menjar, provoca disturbis incontrolats. L’orgullosa Nord Amèrica es converteix en un país tercermundista en poc més d’un més.  L’exèrcit pren el carrer. Es declara l'estat d'excepció, toc de queda. La situació es desesperada.

USA adverteix severes mesures sinó reinicien exportacions de petroli (Algú recorda perquè els japonesos van atacar  Pearl Harbour?)

4rt titular
Guerra termonuclear
probable aniquilació de la raça humana...

Sembla ciència ficció, oi?
Quan de temps ens queda?

Bé...
     En quan el petroli, apart de la gràfica d'extracció de petroli popularitzada per Marion K. Hubbert al 1956 (que ressembla una campana de gauss), hi ha una altra de molt més important: la de les exportacions.
     Des de que Anglaterra va tenir el seu zenit d’extracció en el Mar de Nord al 2000, només han calgut 6 anys per  a que passi de ser país exportador a país importador de petroli. Si apliquem aquest ràpid declivi a tots els països productors que han passat el seu zenit particular, I tenint en compte el creixement dels mercats interns dels països productors, la meva estimació és que a partir del 2013 ja no podrem abastir les benzineres de Catalunya. Com?  
     A veure: Algú em pot dir quins són els pous de petroli més pròxims que no han assolit el seu Zenit? I si la producció d’un país està en declivi, la vendrà a nosaltres o se la guardarà pel propi consum quan faci falta, com Anglaterra? Es un bon escenari per envair-los, oi? Per cert, el zenit d’extracció mundial va passar al 2005...

     En quan al gas natural, que en el futur la seva majoria serà rus, també és afectat per les corbes de exportació i increment de mercat intern. Personalment m’aventuraria a estimar cap als vols del 2019 com el final del gas natural a Catalunya. (sempre que Rússia si no talli l'aixeta abans, es clar)

 

I electricitat?

     El 50%  de la electricitat peninsular es produeix amb gas natural. Amb els futurs increments que s'han de donar en el consum farà de passi a ocupar més del 70% del mercat. És lògic pensar que el subministrament elèctric col•lapsarà quan les elèctriques no pugui pagar el preu horriblement alt que assoliran les ultimes escorrialles del  gas importat. Podem parlar d'un col•lapse general a Catalunya a partir del 2017, temporalment salvant pel corredor Francès  que es vol construir que donaria accés a les nuclears franceses, i la reobertura de les mines de carbó espanyoles.
     En aquest escenari, a partir d'avui queden 40 anys de urani per combustible a les nuclears. Però degut al increment del nombre de nuclears a tot el món, i a la dificultat de extreure urani en el futur per falta d'energia, podem contar que als volts del 2025 les centrals nuclears seran clausurades per falta de combustibles. Un xic abans França tallarà el subministrament a Espanya.. Ens aventurem a dir el 2023?

Per altra banda, les hidroelèctriques no pinten res:  Cada cop plou menys i la capacitat de fer energia sense aigua es inexistent.
       Les turbines de vent, que no assoleixen ni el 5% del mercat,  necessiten manteniment sever, i sense un entorn industrialitzat no es podran mantenir. Duraran 35 anys, a molt estirar.
     Els panells solars duren 30 anys, i per crear-los, asseguren que  s'inverteix mes energia que la que et poden tornar en tota la seva vida útil: semblen més  un esvoranc energètic, més que no pas una font d'energia.

     Els biocombustibles són derivats del petroli i de la energia del sol. Sense petroli no els podràs conrear amb rendiment, trauràs menjar de la gent per alimentar a maquines, i destrueixen parcel•les de bosc, degradant encara més el entorn. Son una opció nefasta que cal evitar imperativament.

     El tan anomenant hidrogen no es una font d'energia, es una manera d'emmagatzemar-la, i cal dir que molt ineficient: en el procés tens unes pèrdues del 65% ( perds un 5% cada dia només en els contenidors), és un esvoranc energètic que més val no afrontar: seria molt més sensat guardar energia en bateries, tancs d’aire comprimit, i fins i tot en pujar aigua a llacs com es fa a estany Gento.

     Les centrals de fusió fa 25 anys que diuen que en 25 anys estaran operatives. Han passat 25 anys, i encara afirmen novament que queden 25 anys per aconseguir-la. La tendència es que MAI l'aconseguirem explotar com a font de energia.

     L’últim ressort que queda es el carbó, font d’energia que la vella Europa va consumir àmpliament durant la revolució industrial: Les mines es troben gastades i dubto molt que pugui extreure un percentatge suficient per suplir-les mancances electricitat, gas natural i petroli...
 


     La última reflexió m’agradaria centrar-la sobre la nostra estimada Barcelona: En aquests moments no hi ha prous camps de cultiu en tota Catalunya per alimentar només la població de la capital  sense l'aportació de l’energia del petroli. Quan no tinguem combustible per seguir menjant, que creieu que passarà?

Bona nit, i bona sort.
Roger Layola Fabra