Hi ha alguna alternativa que pogués sostenir el nostre status de malversació d'energia? d'ineficiència crònica?.
Els molins de vent superen sovint la producció nuclear, però si compares el volum energètic que aporten amb les fòssils que cremem, fan riure! Amb prou feines només serveixen per a ventilar l'hort del iaio!.
Potser la gent s'ho pendria amb moltes ganes, com en el aïllament de corea del Nord, on es van llançar a moure's en bicicleta, entre moltes altres mesures "d'impacte", però sense petroli el país es va enfonsar inexorablement a la misèria. Quan un país deixa de pagar el petroli que flueix per les seves venes, mor. És la història gran:
Quote:El diari L'oferta publiquen un article divulgatiu que, sense pretendre aprofundir molt i dirigit al públic de la Oferta (comunitat hispà parlant de San José a Califòrnia), ofereix, però, la llum sobre els esdeveniments que caracteritza la nostra Crisi Energètica.
Hi ha dos tipus d'història. Una història menuda, plena de petites pinzellades aquí i allà, d'esdeveniments fortuïts i fets anecdòtics. Aquesta història menuda és difícil de comprendre. No sembla tenir sentit, sembla més aviat una successió de fets en certa manera aleatoris. (...) La història menuda és la confirmació del "efecte papallona": el vol d'una papallona aquí causa un huracà molt lluny. Això és: un petit fet pot desencadenar una cosa imprevisible i descontrolat.
Però també hi ha, segons el parer de l'autor, una "història gran"
Embolcallant la història menuda hi ha una història gran, de grans pinzellades, que potser té pocs detalls, però que conforma les línies mestres per on succeeixen els esdeveniments humans. La història menuda potser hagi alguna cosa a la voluntat humana, però la història gran la componen una sèrie de fenòmens, o "forces històriques", de fàcil comprensió però d'impossible domini. Aquesta història gran permet fer prediccions generals, i saber que encertarà, si bé no ens dóna detalls clars de com i del quan.
Aquesta altra història, responsable dels grans canvis en la humanitat, són els fluxos d'energia:
La tinta de la història gran són els fluxos d'aliments, de persones, de combustibles fòssils, d'aigua. Això explica en gran part que, el que està passant ara, era inevitable. Tenim Egipte, amb una població de 28 milions fa 50 anys i 80 milions ara, unes exportacions de petroli que van començar a declinar el 1996, sent pràcticament autosuficient en producció de menjar en els anys 60, i havent de importar ara (dedica prop del 7 % del producte interior brut a subsidiar l'energia i l'aliment). És un clar un exemple de situació insostenible, i no sorprèn, per tant, el que ha passat.
Si és cert que l'energia (la història gran) és la que prediu el que passarà, llavors estem en problemes:
La història menuda, la de les ideologies, els esdeveniments fortuïts, juga també el seu paper important, però sempre subordinada al fet que qui té on dormir i on menjar, és menys propens a estar queixant-se al carrer. Que els detalls no ens confonguin: estant enmig d'una altra crisi global d'aliment, a les portes d'una segona recessió, amb els preus de la gasolina altra vegada pels núvols, i estant com estem addictes a les fonts d'energia fòssils, en especial el recurs del petroli a punt de començar el seu lent però constant declivi, la història gran, aquesta que s'escriu amb la tinta de l'energia, no pinta gens bona. Potser siguin ells avui, però serem nosaltres demà.
En conclusió:
La història gran diu el què, la menuda el quan i com.
inici
pàgines: 1
rebaixa general de 120km/h a 110 Km/h (Read 7471 times)
