LA CATEDRAL DE VALÈNCIA I EL SEU CAMPANAR EN FOTOS
 
Avui, i en homenatge al Francesc Llop i a l´Elíseo, que ens van visitant amb regularitat i participen activament del nostre fòrum,  un vol pel 8 de Desembre.
Sonen 4 de les 5 campanes majors.
mib3, fa3, sol3, la3. Manca el mi3 (Manuel?).
Sonen la  
Maria (1544 - 145cm, preciosa),  
l´Andreu (1605- 129cm),  
el Jaume (1429 - 134cm, meravellosa)  
i el Vicent (1569, 113cm)
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=jZq5acVhZNI
 
 
Aps; per cert: qui fa girar el capçal de la Maria (mib que entra després) és en Francesc.
 
 
Altres vídeos:
 
Uns vols a Sant Valer de Russafa:
 
http://www.youtube.com/watch?v=3w_g0ssvEtY
 
http://www.youtube.com/watch?v=2N12FNyuROk
 
i un bonic "repic de bendició", a la mateixa torre:
 
http://www.youtube.com/watch?v=YY5URfXSzbw

...i a Calahorra, on van fer una restauració molt bona, però amb unes campanes romanotes, molt poc grates als meus timpans...
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=LP-bCnct3jM

CLAMOREIG DE LA SEU DE VALÈNCIA
 
No no... la Maria fa un mib.
 
A Campanes Italianes que fan gaudir II
 
http://www.atmos.cat/perl?num=1184018707
 
ja hem parlat dels tocs amb tècniques mitxes:
 
Unes voltegen i altres repiquen.
 
Aquí, en Francesc Llop i la colla de campaners de la Catedral de València (torre del Micalet) executen el tros final d´un toc anomenat "Clamoreig".
 
Llàstima de les impressionables que trenquen amb la màgia dels moments finals...i del semitò que separa les dues campanes que dialoguen: El Manuel (e´ 139cm 1950 kg) a mitja volta i la Maria (es´145cm 2200 kg). Amb un to sencer encara m´agradaria més.
 
Qui fa la part difícil del toc és el nostre amic.
 
vegeu el dit toc:
 
http://es.youtube.com/watch?v=5dQ1UV5SZuM

Voltejant el Manuel (1621, 139cm e´1950kg ca.) amb el Paco a la corda principal i el Xavier empenyent el capçal.
Foto de l´amic Marcos Buigues.

Sí... ho admeto...
 
El Jaume és extraordinari, però el seu so no és tant "gòtic" com el seu aspecte: no té molt bons greus; i podria ser per les grans ferides internes que presenta a nivell del "Batidor" o per la seva costella, d´altra banda no massa arcaïtzant (altra cosa és la Bàrbera, que et juro que copia una campana del XIII-XIV; m´hi jugo la mà) o perquè no gaudeix ja de massa salut...
 
...m´he passat a la Maria. ja t´ho vaig dir; i si no Marcos o Xavier Martin poden testificar-ho...
 
(o...sssshhht! al Micalet   )
 
PD1: et repeteixo: GRÀCIES per tot.
 
PD2:  has millorat del costipat????
 
PD3: he trucat al Marc Navarro per tal que em faci un dossier com el teu i començar a estudiar la torre i la seva història... farem coses molt belles, Francesc, en eix cloquer... estic pensant en batalls que no fereixin tant el llavi...

veurem què trobo, i si la Luz m´envia les que em va fer...  
 
Síiiii... és que estic desbordat...tot arribarà..
 
Espero que demà o demà passat... de totes maneres no tinc grans fotografies.
 
1. Se´m va esconyar la meva màquina.
2. Preferia mirar i observar detalls. En Francesc i la Luz i tos vosaltres deveu tenir milions de fotos... poques campanes deuen haver estat tant fotografiades...  
 
 
Vinga, va...
 
Comencem.
 
Per cert, que hi he pensat, i em penso (ooojo, no vull venir ara a "il·luminar-vos" eh) que caldria canviar alguns batalls,  crec que el so estrident que s´atribueix a algunes campanes és degut en part als batalls. Ara, la solució, jo no la sé. El material és ferro dolç? és el que caldria...
 
Engego amb les imatges.
 
El Jaume a la vetlla pasqual, alçat amb el batall immobilitzat, mut i dejunant...

Al vespre ja ens vam fer una foto, sota la Maria (1544, ca 2250kg, es´, 1,45cm), al cap i a la fi, la reina de les campanes religioses valencianes.
 
Sort, perquè demà en Francesc no va poder venir...

L Elíseo, anul·lant una de les dues cordes del Jaume, ja que va haver de mantenir-lo ell sol.

Matí de Pasqua: el Micalet llueix sota el cel net.

El Jaume, altre cop. (1,34m, g´i 1780kg, el va fer Thomas Morel el 1429).

El mateix Elíseo, repicant el Pau (1489), un dels tiples més macos.

La Maria, alçada.

A més dels trancs, es repicava un tiple (El Pau?), força depressa.

La lletreria majúscula del Vicent:
 
IOAC / HIM BAL / LE ME FECI / T ANY MDLXIX
 
(JOAQUIM BATLLE EM FÉU, ANY 1569)

Quan ja se m´havia enredat dos cops la corda (malgrat recuperar-la de seguida sense majors problemes) també vaig tirar de la Maria.
 
Així es veu de de sota.

La pujada a la terrassa i visita al Micalet (any 1539, 2,34m fº  i ca 8500kg si tingués nanses) eren també obligades.
El Micalet és pròpiament la campana horària, de la qual la torre (Torre del Micalet) pren el nom, per assimilació.
 
Ja ho diiiiiiiiiiiic: és la més gran de la Corona d´Aragó, i el seu so s´havia de sentir per tot el clos murallat i més enllà.

I un contrapicat des de baix ofereix una imatge de potència terrible.
 
En Francesc em va explicar que alguns canonges s´hi varen fer forts durant la revolta de les Germanies, al segle XVI, un parell de mesos, com a mínim.

Com que estrident el Vicent!!?!?!  com sou...

Ja ja ja...!
 
A veure: no us enfadeeeeeu...lo de estrident ho dèieu els campaners mateixos... jo el trobo més estrident, però sense que sobressurti gaire. També tinc jo la veu estrident, caram.
 
I lo de la Maria, just m´agrada així, ràpida. I és per aquesta rapidesa que sona bé i és la nineta dels teus ulls, Francesc!!!  Tant de bo el Jaume anés igual, perquè el batall no s´hi quedaria clavat tanta estona, malmetent-lo molt menys, ressonant molt més...i si heu de ser 3 per al Jaume, no passa res: 3 són per fer sonar el Tibau cerverí, de 1750 kg, i 6 per alçar el Seny Major de 2700-2800 kg.
 
No és només els batalls que es trenquen en campanes lentes; també rep -i molt- el mateix bronze...
Recorda Cervera...i tant que t´agrada...o no?  
 
El model per a Reus ha de ser Cervera eh? no València.
 
Per cert:
el poc temps que vaig tenir vaig analitzar el Jaume. Quant tingui tots els diapassons i un dia sencer, voldria fer-los tots.
De moment: aquí teniu 4 dades, a 1/32 de to i la=435Hz:
 
Octava superior:  g´´ - 4
Octava inferior:    gº - 6
Tercera menor:    b´-3,5
Prima:                 f´-7
 
Compte que cal fer lectura de les dades. La campana és ben afinada. Les divergències són ordinàries i naturals, res a dir.
Coincideixo amb Graber en dues dades. De cap manera l´Octava és un do#; jo la vaig trobar.
Una de les que coincideixo és precisament la prima, que suposo que qui va copiar les dades la va canviar a la graella per la tercera, ja que un f´per tercera és impossible.  
Crec que moltes dades de la taula estan en la casella equivocada...
Bella campana; li vaig trobar a faltar ressò, però no vaig poder donar-li unes batallades a campana quieta, cosa per a mi imprescindible en analitzar una campana.

EEEEEEEiiiii ja estic per ací!!!
La veritat és que no crec que puga contestar massa coses però intentaré intervindre en alguna ocasió.
Molt xules les fotos, què bé que les hages posat i que tinguem un espai a aquest fòrum per debatre coses d'aquestes campanes.
M'alegre que t'agradara tant la visita, crec que tots vam aprendre alguna cosa i em sorprén que canviares de campana favorita. Efectivament, la Maria és impressionant. I encara que falte un Do al campanar, com dius, crec que la Maria fa bé de gran i plena el que cal.
Eli, la Bàrbera i el Vicent són estridents i punt, jajaja. Estrident no és nagatiu, clar que no, però si que tenen alguna cosa diferent a les altres...
Saludets!

Perfectament possible. A Cervera, en diuen també Dracs.
 
Per cert:
 
He fet càlculs, i puc donar més o menys els pesos de les 5 campanes grans.
 
Maria:      es´145cm    ca 2250kg
Manuel:    e´  139cm   ca 1950kg
Jaume:     g´  134cm   ca 1750kg
Andreu:    f´   129cm   ca 1400kg
Vicent:     a´   113cm   ca 1200kg
 
Francesc, ja pots actualitzar les fitxes!
 
No sé si les encerto, però no em puc equivocar de gaire, eh?

Quote from marcosjavea on 27.03.2008 a les 09:13:37 UTC:

 
Per la meva banda el que us puc oferir és un enllaç per a fer sonar una batallada de cada campana, enregistrada amb un micròfon cal·librat. Així tothom es pot fer una idea del so i la nota:
 
http://www.atmos.cat/perl?num=1202758875

Aquesta és una qüestió que no te a vore amb València, més que he aprofitat l'entrada per preguntar:
EL BATALL, publicació a Catalunya, només es distribueix allà? o podem tindre l'ocasió de fer-mos amb un parell d'exemplars?
Gràcies.

Quote from eliseo on 01.04.2008 a les 13:58:11 UTC:

 
No sé gaire com es distribueix, però tots els números localitzables a hores d'ara estan a l'abast de tothom aquí:
 
http://www.atmos.cat/perl?board=batall
 
No és el mateix, però d'alguns exemplars sembla que només en quedava localitzable un de sol.