En caiguda lliure ....

Només teclejant l'adreça per entrar en aquest lloc ja s'evidencia el problema: CRISI ENERGÈTICA, d'aquí a dos anys aquesta web complirà una dècada. A la nit l'1 de març del 2011, no era possible connectar, 'too many connections' responia el navegador en intentar entrar i és que només ens enrecordem de Santa Bàrbara quan trona ...

De sobte ens han tocat la sensibilitat (i la dels amos de les grans empreses de l'IBEX 35) amb el problema del petroli i de l'energia, i la desbandada és angoixant ..., Baixada del límit de velocitat a 110 km / h en autovies i autopistes, apagat d'enllumenat públic en ciutats, carreteres i túnels, limitació de l'ús de vehicles en ciutats segons la terminació de les matrícules ..., clar que això ve acompanyat de: records en preus de combustibles, de preus de la electricitat, en el nombre d'aturats, en l'execució d'hipoteques, a la mora dels bancs, en el dèficit de l'estat, en el dèficit per compte corrent de la balança de pagaments, en la caiguda del superàvit de la seguretat social, en pèrdues d'afiliacions a la seguretat social, la inflació galopa cap amunt i ja està al 3,6% interanual, els interessos dels crèdits pujaran, la banca està en caiguda lliure, les caixes d'estalvis sentenciades a mort, l'aixeta del finançament no només està tancat sinó que funciona invertit i la banca 'succiona diners' com un vampir intentant evitar la mort i no té pietat dels cadàvers que va deixant en el camí ... començant pels seus propis empleats i directius. A més la tendència és d'empitjorament ... gran part dels experts i organismes forans adverteixen: Tal com anem Espanya i el seu estat financer estan en coma profund, assistida artificialment de facto, maquillada ocultant la realitat d'uns comptes, que més d'hora que tard mostraran la fallida. Al final haurem de ser rescatats, mentrestant, el poble està completament anestesiat, passiu, immòbil, esperant que 'algú o alguna cosa' solucioni els seus problemes, com si d'aquesta forma no s'esfondrés l'estat del benestar en què estàvem i del que es perd una mica cada dia. Tot el que pot mira a una altra banda buscant millor paisatge, però ja no queda on poder mirar sense veure que el desastre total és imminent, l'angoixa creix i ja ha arribat als governants que no la saben amagar. Tant ha canviat el conte que ara fins i tot oferim la base als americans per a un possible atac a Líbia, ¡¡¡Increïble!!!, Però ... ¿No és com si ens anés en això la supervivència?

Les mesures que sense encert es proposen van en la direcció equivocada, gastar més, però a, clar! cal endeutar més, recaptar més per sostenir el deute que empobreix altres, intervenir desencertadament que es tradueix en interferir ... interferir que espanta més al que li queden iniciativa i recursos ... que finalment decideix o no arriscar o anar-se'n.

El foc no s'apaga llançant gasolina, que més fa falta per reconèixer ... el món està en decreixement ja que el subministrament d'energia decreix.

Les solucions passen per: reduir, reutilitzar, reciclar ... i per a tots nosaltres, actuar amb responsabilitat, fiabilitat i coherència.
La veritable semàntica de l'economia s'imposa: eficiència. ·