http://www.onlineopinion.com.au/view.asp?article=11171

Ens enfrontem a una crisi de combustible líquid en dos a cinc anys. Aquest va ser el dur missatge d'una conferència internacional sobre el zenit del petroli a Washington DC, a la qual vaig assistir el mes passat.

Serà molt pitjor que els embargaments petrolífers de 1973 i 1979, que va sumir la societat en el pànic, la desorientació i la inseguretat. Per aquell temps la borsa col·lapsava, i hi havia un seguit d'alces en els preus del combustible. Aquesta vegada, podem esperar uns preus dels combustibles  més alts, acompanyats d'un enduriment de la recessió, l'augment de la inflació i l'atur, i una disminució en el comerç mundial.

En les últimes vegades, les crisis es resolen tan bon punt la producció de petroli i el comerç es reprèn. Aquesta vegada, no hi haurà prou petroli per reprendre les activitats com de costum. Malgrat una disminució en la demanda dels països de l'OCDE, la demanda global continua augmentant a mesura que la població mundial puja inexorablement de 6,8 a 9,2 i les noves economies emergents esperen que la seva part del pastís dels recursos mundials. D'aquí al 2015 podem anticipar un augment significatiu en el preu del petroli, doncs la producció mundial comença la seva inevitable caiguda. La producció de petroli regular o convencional ja ha atravessat el seu nivell màxim (peak oil), mentre que els subministraments de petroli no convencional - pesats en aigües profundes, i el petroli de l'Àrtic - arribarà al seu zènit en uns pocs anys.

"Estem perforant a tres milles de profunditat en el Golf de Mèxic a causa del pic del petroli ", segons Jim Baldauf, ex magnat del petroli texà i organitzador de la conferència. "Estem treient les escorrialles, per dir-ho així. Hem de perforar dues vegades més profund amb el doble del cost per obtenir la meitat del que estavem acostumats"

El recent vessament Deepwater Horizon del Golf va ser un rude despertar a aquells que pensaven que l'extracció de petroli no convencional seria fàcil. I no és gens barat de produir, aquest petroli de fonts no convencionals - el preu ha de ser de $ 100 el barril perquè valgui la pena. Però com Chris Skrebowski, un expert líder en el subministrament mundial de petroli, va preguntar: "la societat pot pagar aquest preu? A quin preu hauria d'estar perquè tothom tingui feina? Europa ja està amb més d'un 10 per cent d'atur".

Ens agradi o no, $ 100 el barril és el que podem esperar, o alguna cosa pitjor. Un altre analista de petroli, Jeff Rubin, va fer comentaris en la mateixa línia: "Podem esperar que el petroli de tres dígits l'any que ve."

Un pic en la producció de petroli no significa que s'acabi del petroli, ni tampoc la fi subministraments energètics. Però ara mateix el petroli és la font d'energia bàsica. La crisi del petroli que ve és en gran mesura una crisi en el transport de petroli, des dels productes d'alimentació, del 95 per cent del transport terrestre...  

Anthony Perl, autor de "Transport Revolutions", afirma que veurem un important redisseny del nostre transport en els pròxims 10 anys. Per tal de sobreviure a aquesta "mare de totes les crisis energètiques",  necessitem desenvolupar ràpidament nous sistemes de mobilitat independent de les energies fòssils. Els desenvolupaments més prometedors són els motors elèctrics com a substitut del motor de combustió interna,  un major ús del ferrocarril electrificat per reemplaçar vaixells i avions, i un major ús dels sistemes col.lectius.

Una gran quantitat de solucions ja hi són, d'acord amb Perl, per exemple, tren d'alta velocitat (TGV). Xina està actualment immersa en la construcció de 12.000 milles de ferrocarril, que duplicarà la capacitat del món. "Sky sail" és una tecnologia pot reduir l'ús de petroli d'un vaixell en un 50-80 per cent (nota meva: en definitiva, que els vaixells tornaran a ser velers). Els ferrocarrils elèctrics són una tecnologia provada - el Transsiberià és un bon exemple.

Avions i camions, però, que no es poden adaptar a funcionar sense petroli, per tant és on hi haurà els canvis més radicals. ¿Quin és llavors el futur del transport aeri? Charles Schlumberger, especialista principal de transport aeri, ha assenyalat que el petroli és ja el major cost de les aerolínies. No obstant això, la indústria aèria  confia en les seves possibilitats i ja està estudiant una substitució de la flota important, especialment a la regió d'Àsia-Pacífic. El transport aeri ha estat un catalitzador per al desenvolupament econòmic mundial i és una part crucial del comerç, la globalització i la inversió estrangera. Així, si el transport aeri col·lapsa a causa dels preus del petroli, tindrà un impacte significatiu i accelerarà la recessió.

(...)