Quan una nova tecnologia es posa en pràctica, es triga un temps a entendre com funciona. Per exemple, en els primers ponts de ferro es van posar multitud de bigues metàl·liques com si es tractessin troncs de fusta. Ràpidament van veure que el ferro tenia una resistència infinitament superior i que permetia fer configuracions estructurals molt més òptimes, estalviant un munt de material.
Avui acabo de veure novament una d'aquestes bestieses:
S'esta organitzant una cursa de motos ecològiques (TTXGP) a la illa de man. Entre els participants hi ha dues universitats, la imatge correspon a la del Imperial College of London.
llista participants:
http://www.autobloggreen.com/2009/04/09/officially-official-ttxgp-releases-full-...Sobta la manera com han construït el carenat, amb aquesta entrada davantera que comprimeix el aire cap a una paret sòlida de bateries. En els motos de combustió interna aquesta configuració tenia sentit, doncs es forçava l'entrada d'aire pel radiador i refrigerava el sistema. En aquest cas, l'aire no te cap lloc per passar, xoca contra una paret de bateries!, i que per cert, si estan ben construïdes, no els cal refrigeració!!...
Aquesta moto no podrà agafar velocitats gaire elevades i gastarà la bateria en un plis plas... i després diran que els vehicles elèctrics no tenen autonomia!! Senyors, a veure si feu un disseny davanter que sigui mínimament aerodinàmic!!!!! quants anys hauran de passar abans que els enginyers entenguin com s'ha de construir un vehicle elèctric??????