L'instrument exposat al Museu de la Música de Barcelona està restaurat estructuralment, però degut al seu disseny i antiguitat no podria resistir la tensió de les cordes. Així, tot i estar restaurat, no pot ni podrà mai sonar.
Per això es va optar per una reconstrucció virtual: tensar i afinar totes les cordes, una per una, i enregistrar-les així, permetent al capdavall d'obtenir un joc de mostres complet.
 
Hi ha però una qüestió evident: una corda d'un clavicèmbal no sona pas igual si és l'única tensada i afinada que si tota la resta també ho estan. Les altres cordes ressonen per simpatia, i la tensió sobre el cos de l'instrument també n'afecta el so. Per aquest motiu es va fer un treball previ sobre una reconstrucció d'un clavicèmbal Zell, sorgit del mateix taller que el Fleischer, enregistrant primer totes les notes d'una en una, amb la resta de les cordes destensades, i posteriorment, amb tot l'instrument afinat amb totes les cordes, per a obtenir un patró del canvi, patró que es va modelitzar informàticament i es va aplicar posteriorment a les mostres obtingudes del Fleischer del museu.
 
Foto d'aquest treball previ, anys abans d'abordar l'enregistrament definitiu: