Per a enregistrar ens convé sigui una sala sense reflexes de so (estudi d'enregistrament amb moqueta etc) o bé una sala de dimensions notablement superiors queno pas la sala on és previst escoltar l'enregistrament.
El motiu és que, per molt que intentem no agafar-lo, el so reflexat sempre serà present en l'enregistrament, així com els reflexes del so provinent dels altaveus en la sala on finalment escoltem l'enregistrament. El nostre cervell interpreta aquests reflexes, encara que ens sembli no sentir-los, i n'extreu informacions sobre les distàncies a les parets i altres objectes reflexants, a base del retard i/o diferència de fase entre el so directe i el reflexe.
Si aquests retards són semblants en el so enregistrat i en la sala d'audició, el resultat seran informacions contradictòries que acabaran fent que sentim l'enregistrament com una cosa estranya o fins i tot desagradable sense que sapiguem perquè. Si a l'enregistrament evitem els reflexes o aquests vénen tan tard, per les dimensions de la sala, que no entrin en conflicte amb els de la sala d'audició, l'enregistrament ens semblarà molt més creïble, natural i agradable.
Donat que normalment enregistrarem instruments acústics, música clàssica i/o de cambra preferim una sala d'acústica gran i natural, que ens permetrà sentir-nos millor entre nosaltres, així com controlar millor l'emissió del so, l'articulació i la dinàmica.
A més, molts instruments acústics necessiten d'una sala, preferentment amb terra de fusta, per a emetre el millor so. La raó és molt senzilla: des de fa segles es construeixen precisament per això i els seus constructors n'optimitzen el seu funcionament precisament en aquestes condicions. Tenim doncs tot l'interès en treure'n el millor partit possible proporcionant aquests elements.