www.antiga.atmos.cat    
 CEWT dimarts 19 de març 2024  
SOLMITZACIÓ

 
Quadre de les possibilitats de posicionament de l'hexacord
(i que són reflectits en els mnemònics de la columna dreta)

 
     nota      grau      --------      hexacords      --------      mnemònic
                 B quadrat      natura      B mol      
     e5      E      la                  Ela
     d5      D      sol            la      Dlasol
     c5      C      fa            sol      Csolfa
     b4/bb4      B      mi            fa      Bmi/Bfa
     a4      A      re      la      mi      Alamire
     g4      G      ut      sol      re      Gsolreut
     f4      F            fa      ut      Ffaut
     e4      E      la      mi            Elami
     d4      D      sol      re      la      Dlasolre
     c4      C      fa      ut      sol      Csolfaut
     b3/bb3      B      mi            fa      Bmi/Bfa
     a3      A      re      la      mi      Alamire
     g3      G      ut      sol      re      Gsolreut
     f3      F            fa      ut      Ffaut
     e3      E      la      mi            Elami
     d3      D      sol      re            Dsolre
     c3      C      fa      ut            Cfaut
     b2      B      mi                  Bmi
     a2      A      re                  Are
     g2      gamma      ut                  Gammaut

 
Aquestes normes serveixen per a posicionar les síl·labes a cantar que són les que, imperativament, ens indiquen quins intervals hem de fer, essent aquest sempre de un to entre síl·labes consecutives, excepte entre mi i fa que és sempre d'un semitò. L'aplicació d'aquestes normes són en la pràctica l'única possibilitat que tenim per a saber quins semitons s'han de cantar o tocar en la música anterior al 1600, no té sentit que vulguem aplicar unes normes posteriors que, a l'època, ni es coneixien ni tenien vigència.
 
Complementàriament hom establí normes pràctiques de fàcil utilització, algunes les trobem descrites en tractats, d'altres es dedueixen per l'observació de partitures i tabulatures de la mateixa peça:
 
Cal començar observant si hi ha un B mol a la clau, cosa que ens determinarà, quan no estem en la posició de "natura" (corresponent a la de l'actual solfeig), la posició que ens permeti arribar cantant el màxim de tros possible sense haver de fer mutança és a dir, sense canviar la propietat (la posició de l'hexacord). Si cal fer mutança, s'intentarà fer-ho fora de les frases.
 
una nota supra la semper est canenda fa

Això es refereix a una nota superant d'un grau l'hexacord en que ens movem, que serà en qualsevol cas un fa, tornant a la propietat anterior i, així, no fer mutança.
 
Aquesta regla és particularment important ja que és la principal responsable dels xocs harmònics habituals i característics en la música del segle XVI i que els criteris posteriors tendeixen a eliminar - erròniament.
 
En els salts melòdics de quarta, quinta i octava la regla és de cantar la mateixa síl·laba per les dues notes - un exemple el tenim en la missa Mi-Mi de Johannes Ockeghem.
 
En cas d'accident cal donar a la nota el nom de mi o fa segons es tracti d'un diesi o un bemoll, tornant inmediatament a la posició que l'hexacord tenia abans de l'accident (per tant, sense fer mutança).
 
En les notes de mutança és habitual canviar de síl·laba durant la nota, dient primer l'una i després l'altra.
 
Segons Zarlino, una regla a seguir a l'escollir les síl·labes a cantar és d'acostar-se el més ràpidament possible a la nota final de la frase, tenint tendència doncs a saltar a ut re o mi quan s'ascendeix i a la sol o fa quan es descendeix.