Sant Antoni de Susterris

Ara que es belluga la idea de fer una presa a Montrebei, és bo recordar que amb l'embassament de Sant Antoni de Susterris també es féren desaparèixer no només terres de conreu, pobles sencers, camins i molins, sinó també el poblat de Susterris, un dels assentaments troglodítics més importants d'Europa, i l'església romànica de Sant Antoni de Susterris (anteriorment dedicada a Santa Maria i a Sant Joan).

A la web de Talarn hi ha la foto que es veu a baix, i convido a qui pugui aportar documents o coneixements sobre Susterris que no es talli - tenim eminències en història de Catalunya remenant sovint en aquestes pàgines!

juscapellasusterris_0001.jpg

Si no estic equivocat, havia sentit dir als vells que "Lo Lago" es va menjar un poble anomenat "Sant Miquel d'Aramunt" que pel que he pogut deduïr més que poble era un llogarret del tipus de "Punt de l'Anell". Que se'n sap de tot aixo? i que en queda, si és que en queda algun vestigi i on era exactament? sembla un misteri actualment indesxifrable.

Efectivament, Sant Miquel d'Aramunt és dintre l'embassament, i quan l'aigua baixa encara s'en veuen restes, no fa gaires anys vaig poder encara entrar en un celler que, ara sí, ja ha caigut. També n'hem pogut recuperar algunes restes de vidre, ceràmica i rajoles, i per algun lloc tinc fotos de l'última casa habitada, era de dos pisos i pintada de blanc... De Sant Miquel s'en conserva, en estat ruinós això si, el cementiri que a l'estar elevat va quedar pocs metres per damunt del nivell de l'aigua. Fa uns anys, en una baixada extraordinaria del nivell del pantà, vam poder fins i tot circular en bicicleta per l'antic camí que des de Sant Miquel anava cap a Tremp, baixant per unes serpentines que encara conservern les pedres dels marges i unes inmenses soques dels arbres. Prop de Sant Miquel, més al nord, es veuen restes d'un altre petit poblat que ignoro si éren masos o algun altre nucli. He sentit a parlar del nucli de Sant Carles d'Aramunt, però no he trobat res més.

Més al nord encara, les restes d'un camí ral que devia ser important:

Una foto antiga, d'origen desconegut, de la confluència de la Noguera Pallaresa amb barranc de Montesquiu. A hores d'ara aquest paratge és al fons de l'embassament.

barranc_montesquiu.jpg

Ja fa uns dies que em dedico a estudiar la guerra de 1484-87 per aquesta zona, que comportà l´execució del comtat de Pallars per part del rei Ferran II (i per mitjà de la casa de Cardona).
La part baixa era partida en dos quarters, dels quals les capitals eren Salàs i Aramunt. Suposo que no és, però, l´Aramunt colgat pèl pantà.
Sigui com sigui, cal visitar els arxius fotogràfics del Centre Excursionista de Catalunya, evidentment!
Molt bé, casacota!
Un moment realment interessant de la història d´aquetes contrades... de fet, perquè van deixar a Hug Roger III ben sol, que si no...el paio era un estratega molt bo, amb coneixements profunds de poliorcètica i del funcionament de les batalles.
El rei mai li va perdonar que assetgés la Força Vella de Girona el 1462, quan era el cap de les forces de la Generalitat. I ell, tossut i valent, va perdre el seu feu.

Era sens dubte el que avui anomenem Aramunt Vell: Avui està del tot abandonat, la població s'ha tralladat a "les Eres". Hi havia un projecte de conservació i reconstrucció, però no sembla que hagi estat gaire efectiu - la degradació ha avançat a una velocitat cada vegada més gran...

Hug Roger III va prendre partit pel compte Jaume d'Urgell i, finalment, es va atrinxerar al Pallars Sobirà, el Jussà ja pertanyia a la Corona des de feia temps, Aramunt havia passat per diverses situacions donada la seva situació estratègica, des de pertanyer al vescomptat de Castellbò fins a restar controlat tanmateix per la Corona. La resistència del Pallars Sobirà fou èpica i era degut a part de les excel·lències estratègiques d'Hug Roger III i el seu coneixement del territòri, per la fama dels Pallaresos d'homes rudes i fers que sabien utilitzar la Tora per a amanir les puntes de les sagetes i altres armes, convertint en letals ferides altrament sense importància. Els efectes de la guerra psicològica ja eren manifestos en aquells temps. Hug Roger III pogué exilar-se i s'establí a Nàpols fins que ja en temps de Ferran el Catòlic l'anomenat "Gran Capitan" l'empresonà i sembla ser que en negar-se a reconèixer la dinastia Trastàmara com a hereva legitima dels reialmes, fou executat.

L'any 1971 encara vaig tenir ocasió de visitar el poble D'Aramunt quan encara hi vivia el darrer habitant "Lo Cisco de Roca", que no va escatimar esforços per fer-nos de "Cicerone" i mostrar-nos les cases, les que restaven dempeus, les que anaven caient i les que els propietàris havien desmuntat per aprofitar bigues i altres elements a fi de reconstruïr-les en un altre Lloc, sigui a Les Eres o sigui al troç per fer-ne una cabana o Borda. És a dir que ja des d'abans de la guerra contra el feixisme s'havia utilitzat el poble com a cantera per obtenir materials per a la construcció.

Sense valorar els motius que pugui tenir l'administració catalana per a aturar les obres al Poble vell d'Aramunt (Que poden ser molt lloables), penso que caldria donar una solució de continuitat al projecte de reconstrucció i no permetre que el poc que s'ha fet torni a caure a troços per l'acció del temps i l'estupidesa humana.

Aquí poso una foto amb una perspectiva no gaire usual d'Aramunt
01840004.jpg

I aquí la d'un espectador Impassible del moviment a la plaça de Sant Marti de Canals
gat.jpg

L'emplaçament de l'a capella de Sant Antoni de Susterris:
sant_antoni_de_susterris.kmz

En el calaix de fotos velles he trobat aquesta d'una volta de celler de Sant Miquel d'Aramunt.
carles1.jpg

Benvolgut /da Esbarsavina:
Vàries coses:
Quedo admirat dels teus coneixements sobre el pallars... algun dia vindré a viure aquí...
Puntualitzo algunes cosetes, a fi de bé i responeu si m´erro:

1. Hug Roger III nasqué el 1435, per la qual cosa no pogué pendre partit pel Comte d´urgell, que era una generació i mitja més gran. En tot cas, sí que podia haver pres partit per la causa si la cosa s´arrossegà un temps llarg.
El nostre home prengué part en la guerra civil a favor de la Generalitat, entre 1462 i 1472. Joan II no el va perdonar mai, i per això tornà vençut a casa seva.
Aliat amb els Cardona, el Rei, ja Ferran II, decideix acabar amb el comtat pallarès.

2. Hug Roger III tenia uns avantatges clars: era més fàcil aguantar el setge als castells si es coneix el terreny i així ee pot impedir l´abastiment de provisions per als assetjants.
Però també tenia uns problemes greus: els atacants podien cremar un cop darrera l´altre les collites. Ell era exiliat, però els seus vassalls hagueren d´agunatar estoicament la gana provocada per la tècnica d´atac de la terra cremada (la més efectiva!) i l´embat de la nova artilleria, que ja feia uns anyets que es començava a fer servir amb efectivitat (bombardes, guerra psicològica pel pànic que provocaren). Tard o d´hora, capitularien tots.

3. No sabia res del fet d´enverinar sagetes amb tora (Acònit) però és enginyós, sens dubte; degueren fer-ho.

4. El comte, a la deriva i sense comtat, continuà com a mercenari de categoria, ajudant a Carles VIII a les seves campanyes italianes, ja que era un paio molt informat en ciències de la guerra, fins que un Fernàndez de Còrdova, cap militar ("gran capitán" deu ser) el va capturar a Nàpols el 1503. Ell hi era des de 1494.

5. Havia estat empresonat vàries vegades, però aquest cop ja no sortí més.
Romangué a Xàtiva, des d´on envià emotives i tendres cartes a la seva dona, Caterina Albert, on morí de vell (72 anys!) i malalt el 1508. No fou, doncs, executat.
El pobre morí en molt indignes condicions: el tenien encadenat, cosa que li degué fer l´estada molt poc agradable. Només li afluixaren els grillons quan emmalaltí.

Moltes Gràcies, Daniel per l'explicació i per aclarir-me la confusió. M'afalageu solament amb la contesta. No obstant us he de dir que esteu equivocat de mig a mig. Jo no sé res del Pallars ni de cap altra cosa. Vaja que la única cosa que sé és que no sé res. Per tant lamento molt decepcionar l'admiració que dieu tenir pels meu coneixements (Desconeixements). Us felicito tanmateix per la erudició i documentació que teniu i us animo a seguir cultivant-vos.

Benvolgut/da Esbarsabina: de res! I gràcies per afalagar-me tant... embarrassed

Però sí que sabeu coses... no penso pas que jo ara vingui a il·luminar una colla d´ignorants...
Només que tinc un llibre sobre el període 1470-1500 al pallars i aquests dies el llegia.

Ja enyoro aquesta terra... cagumcoi! pujaria demà mateix.
Ja ho diuen: On tens el teu tresor allí tens lo teu cor. I hi tinc uns quants tresors, al pallars.

Això està agafant nivell.

No solament s'hi aprenen coses si no que també heu posat unes fotos molt maques. Jo que demanava fotos del romànic, pel que veig Sant Antoni de Susterris era romànica. ¡Quina troballa!.

Un altre cosa que acabo de descobrir és el torrent de Montesquiu, ¿cap on queia aquest torrent? ( a la zona de Claverol, cap a Aramunt..... ).

I també he llegit amb tot deteniment la història de Hug Roger III.

Bé, em penso que vaig agafar una empatxada d'Hugs Rogers i vaig passar del II al III i retorn altre cop al II, això em passa per parlar de memòria i al cap dels anys no te n'adones i et traïciona, a més a més pel mig s'hi fa ficar el compte Jaume d'Urgell "El Dissortat" que em penso que també va fer mala fi a Xàtiva.

El barranc de Montesquiu, em sembla que és un torrent o rierol que surt de darrera Sant Corneli i que té el poble abandonat de Montesquiu a l'altre costat dalt d'un turó i que va a parar a l'embassament més o menys pels volts del turó de Galliner. Prego que ho confirmeu o corregiu, donat que ja fa 35 anys que no hi he passat.

Encantat de coneixê't, Daniel, Jo em dic Jordi.

Quote from sempreendavant on 24.01.2007 a les 15:44:51 UTC: Un altre cosa que acabo de descobrir és el torrent de Montesquiu, ¿cap on queia aquest torrent? ( a la zona de Claverol, cap a Aramunt..... ). Amb molt de retard aquí unes fotos del poble, avui abandonat, de Montesquiu. Les fotos són posteriors a la pregunta... http://www.atmos.cat/perl?num=1184413747;start=all