www.campanes.atmos.cat    
 CEST diumenge 13 d'octubre 2024  
Va, com que no em puc aguantar més, aquí poso un pessic d´informació sobre la peça gòtica que hi ha a la basílica de Sta. Maria d´Igualada.
Aquesta campana servia abans de la guerra civil 1936 per a tocar els quarts d´hora, fixa dins de la cambra de campanes i suspesa d´unes bigues. Després del 1947, quan es va col·locar la Francesca Aleix Amadeu (trencada i reposada el 1950) va restar muda i oblidada a dalt la torre...
En fer l´actual instal·lació es va baixar i netejar a fons, però sense acabar-li d´arrencar la pàtina del temps...
 
Es tracta d´una peça sens dubte anterior a 1400, i datable cap a 1350 o abans... per la inscripció, la forma del vas, de les nanses... i sobretot, l´epigrafia, clarament paral·lela a moltes làpides del s.XIV català.
Sabem que el 1315 es parla de la construcció de campanes i el 1358 es fa una esquella nova... Caldria encabir aquesta peça en una d´aquestes referències, perquè, tot i que n´hi ha més a principis del XV, la peça no sembla d´aquesta centúria, sinó de l´anterior. tenim peces datades del XV i són més evolucionades, clarament.
La lletreria no deixa dubtes: és la peça documentada el 1358 o una de les del 1315 (si no hi ha altres mencions que no hem trobat documentalment). Segurament és la de 1315.
En el 1421-22 es parla de "cenys novellament fets" i el 1431 es parla de "dos cenys e dues esquelles" i de "lo ceny vey que és are e .j. ceny petit, lo qual c´és trencat, e les dues esquelles que hi són".
El seny vell que es menciona podria ser la peça que conservem, ja que devia ser vella i ha arribat trencada, aparentment des de molt antic.
Creiem viable una datació de la primera meitat del segle XIV, amb la precaució que demana una escriptura amb un marge cronològic força ampli (segles XIII i XIV). Les lletres encara no són anguloses com al s.XV i no tenen la decoració típica de les peces del període 1400-1500, decoració que sí que veiem a la peça de Taüll núm 3.
Les lletres em recorden les que es veuen a les "Rocabertines" de la Seu de Tarragona, salvant les distàncies de categoria i d´ornamentació.
És clau també el gros bordó que recorre el peu o faldó, tant gruixut i típic de les peces medievals.
També és molt significatiu que la nota és molt difícil de determinar, cosa usual en les peces allargassades dels voltanst de 1300 (Zuckerhutglocke, en dirien els alemanys).
 
Donat que les campanes catalanes de principis del XIV són escassíssimes a Catalunya, aquesta peça mereix ser declarada Bé d´Interès Cultural.
 
 
La inscripció és de difícil interpretació, i està incompleta:
 
+ MENTEM : SANCTAM : SPONTANEUM : HONOREM : DEO : ET : PATRIE : LIBE(RATIONEM).
 
Ve a dir que una ment santa (l´ha ofrenada o pagada?) per espontani honor de Déu i salvació del país.
Entenc que també pot referir-se a una actitud que ha de tenir tothom en sentir el seu so, la de disposar l´esperit santament, i entenc que la salvació del país s´esmenta en tant que salvació espiritual; encara que també hi ha campanes de sometent!  
Una darrera opció (potser la més correcta?) és que això sigui un fragment d´un text sagrat o patrístic que durant uns anys fou acostumat de posar a les campanes, perquè no és la única que porta dita inscripció entre les que coneixem dels temps medievals...
Un detall típic del seu primitivisme rau en el fet que s´ha acabat l´espai i la inscripció no és complerta, ja que hi manquen les vuit darreres lletres. Com que el fonedor devia tenir un sol tamany de lletreria, així va quedar...
 
Més tard hem sabut que és una inscripció tipificada en campanes medievals, i hauria de dir "spontaneAM".
És un fragment de l´epitafi que, segons el Flos Sanctorum de Jacques De la Voragine, portava la tomba de Santa Àgata. Un text propi de campanes destinades a avisar del foc i l´alarma.
 
 
 
 
Aquí la teniu...és esplèndida!
cafmi_062.jpg
cafmi_062.jpg
En vista perfecta, ben perfilada. Es veu l´estretor respecte de les campanes modernes.
cafmi_020.jpg
cafmi_020.jpg
Detall del peu, amb senyals de desgast per martell exterior molt gran i mal falcat (colpejava i queia falda avall).
cafmi_061.jpg
cafmi_061.jpg
(MEN)TEM : SANCTAM : SPONT(ANEUM)
cafmi_038.jpg
cafmi_038.jpg
SANCTAM : SPONTANEU(M)
cafmi_045.jpg
cafmi_045.jpg
(SPONTA)NEUM : HONOREM : DEO : (ET)
cafmi_056.jpg
cafmi_056.jpg
Quote from daniel on 20.06.2006 a les 19:31:34 UTC:
....
Després del 1947, quan es va col·locar la Francesca Aleix Amadeu (trencada i reposada el 1950) .............

 
Daniel,
aquesta campana Francesca-Aleix-Amadeu que mencionas,  funciona actualment ?
On està instal·lada ?
Al finestral est de la cara nord del campanar, davant la campana Verge de la Pietat, que penja del beffroi a la mateixa altura.
Mirant des del carrer, és al cantó que dóna a la Plaça del Pilar, finestral de l´esquerra...
Naturalment, es troba darrera les persianes i no és visible des del carrer... però encara avui toca l´oració de les 8:01h del matí, a cop de martell. El seu so és estrident i poc afortunat, però té la seva gràcia com a cosa de fa 50 anys que encara resisteix i té un paper a fer.
Gracies Daniel per la teva detallada resposta.
Així doncs, la campana Francesca-Aleix-Amadeu  va ésser construïda el 1947 ?
 
En van agradar molt les fotos que has penjat en el Foro sobre les campanes de Santa Maria.  ¿ Quina càmera vas fer servir ?   ¿ Vas utilitzar flash ?
Benvolgut:
La veritat és que no he llegit mai les inscripcions, però diria que ha de ser de 1950; es sap que la de 1947 fou trencada ¿per un defecte de fosa? i reposada el 1950. Per tant, entenc que l´actual és de 1950. A més, hauria de fer uns 700 kg i sabem que de la de 1947 es deia que en pesava 500. Per tant és possible que es fes un xic més gran el 1950; encara que pel so també podria ésser que pesés només 500 kg; sona molt poc avellutada.
 
Pel que fa a la càmera, és una màquina molt rudimentària i vella; el problema és la manca d´angle i que a dins el campanar quedes fet un fàstic. M´he hagut d´enfilar pel beffroi (estructura de roure) fins a 4 o 5 metres d´altura per a algunes imatges, però no acaben de quedar bé.
Algunes són amb flash, d´altres sense; el que sí és segur és que per poder mostrar una dotzena de fotos acceptables, en vaig tirar 200...!
La campana és de principis del XIV, sens dubte. Hi ha de semblants a la Catedral de València (datada 1305), Palma (crec que son del 1314 o 15) així com Tarragona (dels mateixos anys). Igualment hi ha una a l'institut Lluís Vives de València, aquesta datada el 1319, crec recordar.
Me l'estudiaré amb calma, però no hi ha cap dubte.
Pel que fa a la "monumentalització" jo propose que fins al 1700 (inclós) cal considerar-les com a Bé d'Interés Cultural, millor com a Bé Moble, és a dir amb una declaració específica per cada campana, que ha d'incloure (si existeix) el jou, tremuja, truja, o com li diguem, és a dir la instal·lació original, que forma part, amb el batall, de la campana com a monument.
Del 1701 al 1840 (aproximadament: anys de desamortització) propose la consideració de Inventari General (la segona divisió) i poques o cap posterior serien dignes de qprotecció, si no tenen característiques molt espectaculars.
En coseqüència sols caldria soldar (per recuperar la sonoritat original) les campanes esquerdades anteriors al 1840 - les posteriors, de manera general, i amb les excepcions escaients, poden documentar-se, exhaustivament, i refondre's. Les anteriors a 1840 podran soldar-se o no , però de cap manera refondre-les. És una manera de començar a organitzar tot aquest patrimoni que tenim.
I cal inventarir-ho tot, per saber amb quantes campanes comptem. Tot, vol dir tot.
Bon estiu, seguirem...
Benvolgut: un honor que ens visitis!
Celebro que estiguis d´acord amb mi...! Maca, eh?
Efectivament, les de la Seu de Mallorca són de cap a 1310-12 i les de Tarragona, de 1313 i 1314 (les que duen data, és a dir les majors).
Jo voldria treballar en una regió fent l´inventari...a Catalunya. Ja et deixo tot Espanya per tu, je je!
De moment, però, ningú accepta les meves propostes... tot i que em sembla (i perdoneu la pedanteria) que de campanes començo a saber alguna cosa.
Voldria fer un llibre, com va fer en Xevi Orriols a les Valls d´Àneu.
Salut i campanes!