Tens tota la raó... i a més s'haurien de reclassificar moltes fotos, ja que n'hi han del Pallars que estan barrejades amb altres temes. De fet, el camí està preparat tècnicament, només fa falta posar-s'hi...

És impressionant. Gràcies per les fotos.
Herba-savina, Aramunt vell, el congost de carreu, les vistes des de Claret.
Preciós.

com que no en sé prou he de penjar les fotos una per una

Un racó típic de Tívia

Era per setmana santa i el verd és el que hi havia. Em sembla perfecte i em tranquilitza saber que ja ho he fet bé.

Sí, i encara falta temps perque la webcam torni al seu lloc. De tota manera, puc prometre nous emplaçaments per a webcams previstos en la casa restaurada, crec que al final haurà valgut la pena el temps sense càmera. També es podrà posar l'anemòmetre dalt de tot als quatre vents, no com ara que dóna uns valors aproximats però no representatius de debò. Tot arribarà!

No, però si a mi mateix ja em sap greu, ja!
 
He trobat un foradet per a posar la segona webcam, i la manera de posarla de cantó sense haver de girar el cap per a veure-la. A partir d'ara en la webcam apaisada s'haurien de poder seguir les obres de la casa, així que la grua aixequi el braç es veurà...
 
Vaja, ara veig que surto com un altre usuari! Fruit de les obres, he recuperat un portàtil vell mentre que l'ordinador habitual està fora de perill en un lloc segur, lluny d'aquí.

I Ara el Pedraforca envoltat de nuvols des de Gósol, no és tan bona com un quadre d'en Picasso però ja serveix.

Aguesta è d'una casa amb lo teulat refet amb les edificis de prova que feiven les estudiants. Dalt de tot lo que queda de l'esglesia.

 
Bones,
 
ara feia dies que no escrivia al fòrum perquè tenia problemes amb la contrasenya.
 
Totes les fotos que poseu són precioses: la del llac en blanc i negre recorda temps passats i la del prat verd, sembla que l'hagin pintat.
 
¿No teniu cap foto d'alguna de les moltes esglésies romàniques que hi han per aquesta zona (Pallars Jussà i Sobirà)?
 
Santa Maria de Gerri, Santuari de la mare de Déu d'Arboló, Santa Maria de Mur, també hi ha una petita església a prop del llac de Montcortés que no recordo el seu nom, i quan vaig visitar-la, el campanar estava en molt mal estat. No sé si ja està restaurat. Uf, i tantíssimes esglésies romàniques més que hi ha. És la zona de Catalunya on hi ha més romànic. Això si que és un privilegi.
 
Fins una altra.

En realitat lamento les meves limitacions temàtiques, però he hagut de seleccionar perquè no podia tocar tots els temes que m'hagués agradat tocar. El meu tema principal és el ferroviari que m'apassiona pel que disposo d'un modest arxiu de fotos de trens des del 1973 fins ara amb moltes llacunes però que he passat moments molt bons fent fotografies. També m'agraden els paisatges i les situacions insòlites.
 
El Romànic reconec que és també, apassionant i en el nostre País tenim una de les millors coleccions del mon d'aquest estil arquitectònic. No obstant la meva passió per aquest art no ha estat permanent. Intento contribuïr amb les meves possibilitats i compartir el meu material. També m'agrada disfrutar de les fotos de diferents temes d'altres i per això m'agrada aquest forum.
 
Aprofito per pujar la foto germana de la del llac en blanc i negre, no es tracta d'una sola foto en dues versions digitalitzades. Son dues fotografies diferents fetes amb diferents càmeres. Encara m'agrada, de tant en tant de disparar un rodet en blanc i negre com els d'abans. Per donar un efecte intemporal no hi ha res millor com el blanc i negre i en determinades situacions pot resultar convenient "matar" el color a fi de concentrar l'atenció unes vegades sobre el conjunt i d'altres sobre el detall.
 
Gràcies.

I aquí les felicitacions per partida doble. Per les reformes i per guardar l'entorn arquitectònic. Molt bé!!!!!

Les pedres calisses potser no son tant boniques com d'altres (Com les arenísques) però tot i que també son dures de treballar, son molt resistents i duradores. Una curiositat de les pedres de les cases de Sant Martí és que, en principi i a manca d'un estudi més detingut, estan formades per sediments marins mesozoics com ho proven els fòssils de petxines i d'altres que hi ha incrustats entre les parets del Poble.
 
L'artesonat del voladís m'ha deixat astorat. M'acaba de caure la mandíbula. Aquí no n'hi ha prou en saber-ne, cal veure abans la figura dins de la viga quan encara està sencera, i això, no ho pot fer tothom. Felicitats Novament!!!!!!!!!!!.

La talla primera (La de la llengua NO) em recorda certes esculptures que es perden en la nit del temps de les cultures pirinenques i que en certs poblets del Pirineu Aragonès encara posen damunt de les xemeneies, sembla que tenien per objecte el d'espantar els mals esperits i evitar que entressin dins de les cases. Dic del Pirineu Aragonès perquè és on ho he vist, ignoro si es fa en d'altres indrets. Son figures que tenen un somriure molt similar encara que fetes de pedra o bé d'obra. M'agradaria penjar-ne una foto però no en tinc cap, solament tinc una presa de video i encara no l'he processat.

 
 
 
Agraeixo l'explicació sobre les escultures del Pirineu Aragonès i de les ciutats centreeuropees. No en sabia res.
Això ja és tocar el cel. Senzillament excel·lent.

Lälle és en la variant de Basilea-ciutat del suís-alemany "treure la llengua" - un nom molt local doncs, i que vol dir "el rei que treu la llengua". El suís-alemany té múltiples variants, algunes extraordinàriament distants entre sí, i força relacionades amb el "mittelhochdeutsch", l'alemany medieval del Rin que utilitzaven els "minnesänger" (l'alemany actual és una síntesi decimonònica basat sobretot en les variants de Saxònia i Turíngia, i bastant distant del suís-alemany i d'una parla molt relacionada amb aquesta, l'alsacià). Curiosament, aquest mittelhochdeutsch es parlava (i es manté encara parcialment i molt diluït) a la regió de la Selva Negra i allí l'anomenen "Alemanisch", un dialecte desapareixent que dóna nom a l'"alemany" (que de fet hauriem d'anomenar correctament "tudesc", com es diu en rumantsch ì ticinès i "tedesco" en italià) en els països del sud-oest, essent que físicament era la primera variant germànica que es trobaven.

Pitgeu aquí, pitgeu... i veureu!
 
http://www.atmos.cat/perl?num=1170079657/0

Espatarrant la foto precedent, temps penosos però, potser més autèntics. Penso que ningú sabria dir-me si eren més feliços llavors o ara. Jo almenys no ho sé.
Aqui penjo una foto des de Sant Martí una matinada d'hivern on la broma es una protagonísta capriciosa.

I aqui una carbonera en procés de formació als boscos del Montseny. Potser queda lluny del Pallars però és també patrimoni Pallarès.

Aqui poem veure una imatge del cim de Sant Corneli l'Agost del 1978

Tal com deia més amunt, adjunto una foto d'una xemeneia típica del Pirineu Aragonès, concretament al poble de Tella a la Vall de Bielsa, on també hi ha un Dòlmen molt ben conservat, pràcticament intacte. sembla ser que es tracta d'un element precristià amb l'objectiu de protegir la casa dels mals esperits en ser la xemeneia una obertura permanent. Una altra utilitat, no se m'acut.

Mes amunt parlava de la plaça de l'Ajuntament de Rostock, (Rathaus) amb la foto d'un tramvia, doncs aquí va la foto a l'inrevés, amb el tramvia a l'esquena. Podem veure l'edifici de l'Ajuntament, reconstruït després de la II Guerra Mundial en ésser arrassat pels bombarders britànics, els pinacles son els originals restaurats. M'havia oblidat d'aclarir que la pancarta al·lusiva a Karl Marx era degut a que l'any 1983 era el del centenari de la seva mort. L'ambient de la DDR es reflexa en els cotxes aparcats, algún en prohibit i tot.

Una vista del museu municipal de Schwerin el mes de Setembre del 1983. L'Autocar de la dreta con pot suposar-se és el nostre.

Ah quin regust de música d'orgue del segle XVII que em porta tot això... encara queden molts instruments en funcionament d'aquesta època per aquelles contrades!

Aqui una vista de l'altar

Tornant a les terres del Pallars Jussà, aqui tenim una imatge de l'estiu del 1978 d'una posta de Sol amb el Roc de Pessonada i part de la Cinglera il·luminada.