www.campanes.atmos.cat    
 CEWT dissabte 14 de desembre 2024  
Concert de Campanes a la Catedral de Solsona.
 
El dia 7 de setembre del 2005 s´esqueia la vigília de la festa major Solsonina, la de la Verge del Claustre, patrona de la ciutat i un dels monuments en pedra més insignes del romànic català.
Gràcies al contacte establert el dia 3 del mateix mes amb en Carles Freixes, vaig ésser convidat –amb molt de goig per la meva part- a gaudir de l´espectacular seguici de Gegants, drac, cavallets cotoners, Bou i Mulassa, de tan antiga tradició a Catalunya. Cal dir que alguns dels elements de bestiari popular (com el Bou) han subsistit fins avui al nostre país gràcies a l´únic exemplar en ús, que resultà ser el de Solsona.
 
A les 4 de la tarda, vam pujar a la bella torre romànica de l´antiga canònica Solsonina (catedral des de 1593) i allí vaig fer coneixença amb un seguit de persones molt interessants.
Per començar, el Dr. Francesc Llop i Bayo, antropòleg i membre dels campaners de la seu de València-Torre del Micalet, de qui no em vaig separar en una bona estona i amb qui vaig establir una bellíssima (i molt acienciada) discussió sobre múltiples aspectes de les campanes, tant pel que fa a sonoritat, muntatge, tocs, etc...L´acompanyava la seva esposa, la Mª Carmen Álvaro.
També cal esmentar els dos campaners veterans, a qui després es féu un acte de reconeixement públic per tan honorable tasca desenvolupada al llarg de més de trenta anys. Eren el titular, Sr. Josep Mª Augé i Closa i qui va dirigir de facto la tocada, en Pere Espinal i Vila.
Per acabar-ho d´arrodonir, el Sr. Jaume Cuadrench, autor d´un bonic treball –esplèndidament editat- sobre els improperis (entremesos) tradicionals i la seva història a Solsona, el batlle, Sr. Jordi Riart i Vendrell que es mostrà en tot moment molt interessat i atent (com així la seva esposa Mª Claustre Besora) per la tradició campanera de la catedral i valorà molt positivament el fet que sigui una de les tres úniques catedrals de l´estat espanyol on encara es toqui a mà, i potser la única on es toca exclusivament així, segons féu notar el professor Llop i Bayo.
 
El més interessant fou conèixer tres joves campaners, relleu assegurat per als tocs de campanes en aquesta ciutat (almenys per a les solemnitats) amb dos dels quals vaig passar quasi tota la tarda: en Carles Freixes i en Joan Boix (Solsoní resident a Barcelona i, com en Carles i jo mateix a partir d´ara, fruïdor amb intensitat de la festa de Solsona).
Foren ells qui em facilitaren l´accés a la torre i també la possibilitat de conèixer totes aquestes persones, així com de trobar-me cara a cara la preciosa Marededéu romànica del Claustre.
 
El concert fou dividit en 5 parts:
1.      Tocs de solemnitats, repicons i novenari.
2.      Tocs de mitja festa i misses principals
3.      Garranyaus (així s´anomenen a Solsona els repicons de funeral) i tocs de mort (Papa, Bisbe, Canonge, home, dona, infant, agonia)
4.      Tocs de Sometent, foc i ajuda
5.      Tocs de temps (demanar certes condicions atmosfèriques o evitar-ne d´altres)
Fou també interessant dividir les parts (per tal que el públic del carrer ho entengués) amb una voltada de les Matraques (no molt antigues, però interessants) que a Solsona anomenen les patriques o les tenebres (nom aquest ja més usual a Catalunya).
Fou bonic de veure la intenció de l´alcalde de sumar aquest concert de campanes als actes típics de la festa major de cada any, per tal de conservar-ne la vivor i l´esperit.
 
 
Parlem breument del conjunt Solsoní:
 
La torre té una esplèndida base romànica de molt bon gust (potser la més bonica del XII català com la de Vic ho és del sgle XI) i el darrer pis sembla difícil de datar, entre el segle XVI i el XVII. (crec que el XVI pels timbres horaris i perquè la nau és de cap a 1300 i crec que del XVII perquè el 1627 es beneí el presbiteri nou, podent dedicar des d´aleshores els recursos econòmics a aixecar el campanar un pis més. De totes maneres, sembla força antiga, aquesta part superior, que és similar al d´Igualada, si bé la Igualadina és més antiga amb tota seguretat). L´aparell de pedra és molt coherent entre totes dues parts, potser per aprofitar carreus d´un edifici catedralici d´època molt reculada? En canvi. els finestrals no estan alineats amb els del pis de sota.
 
A mitja alçada es conserva el rellotge mecànic del XVIII.
 
Analitzem el conjunt de bronzes:
 
Es tracta de 6 campanes de molt diverses característiques:
-2 de petites (Les Catrinoies) que daten de 1733 (xica) i de 1660 (gran)
  Típiques esquelles de factura catalana de l´època barroca. Provenen de Terrassola i sembla que són fetes a Solsona mateix.
 
-2 campanes  grans, de forma completament extranya al nostre territori i sí molt usuals al nord d´Espanya i al País Basc, de la tipologia que el professor Llop anomena “Romanes”.
Són la “Mangranera” i la Major , foses per Vidal erice, de Pamplona, el 1940.
Duen aquella inscripció que ja trobem a Vic i que degué agradar al fonedor:
"ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL / CADA VEZ QUE YO TE LLAMO / QUE ES COMO SI TE LLAMARA / EL MISMO DIOS SOBERANO"  
 Són peces sense interès i estaria bé substituir-les per campanes de forma normal, encara que això no és necessari, per haver passat a formar part dels "sons" propis del lloc.
 
-2 campanes de molt poc valor, de forma normal, foses per  Juan Baptista Roses , d´Atzaneta d´Albaida (País Valèncià) foses amb costella prima, típic del lloc i l´època. Són anomenades les Tèrcies i toquen per les solemnitats. Aquestes, com les Catrinoies i a diferència de les grans, es poden ventar, encara que van molt i molt bobes (lentes, excessivament contrapesades).
Són de l´any 1941, cosa que fa pensar que el so de les peces d´Erice no agradà per resultar estrany a les orelles dels solsonins, ja que eren massa greus i rares.
Una d´elles sona de manera poc agradable (que em perdonin, eh! Ja sé que per a tothom les campanes del seu poble són les millors: així ha de ser i no cal canviar res, però cal també ser objectiu a l´hora de valorar la qualitat; altres són els valors de la torre, com el fet de tocar a mà, etc...) i la més gran, podria estar en vies d´esquerdar-se o és extraordinàriament prima, ja que sona molt greu i no és pas gaire gran. En aquest sentit em va agradar que el professor Llop em comentés que li recordava al so d´una campana Romana. Volia dir que tots dos havíem reparat en l´anomalia.
 
Sobre la teulada hi ha els timbres del rellotge, d´interès variable:
La dels quarts petita és la peça més bona de la torre i podria ser del segle XV, encara que jo crec que ja deu ser de principis del XVI. Porta epigrafia gòtica i no vaig gosar emparrar-me a llegir-la.La ferramenta que la sosté podria ser del mateix moment.
La dels quarts gran és una peça local de poc valor, segons l´inventari del Dr. Llop, data del 1807.
La de les hores és una peça poc aconseguida, però fou realitzada per una nissaga catalana molt important a casa nostra, els Mestres de Calaf. Data del 1822 i és un dels exemples més tardans que conec d´aquesta família de fonedors, actius sobretot al segle XVIII i, a jutjar per aquesta peça, en plena decadència a principis del XIX. Cal aclarir que pels anys 1790-1870 trobem poques campanes de qualitat a Catalunya (per no dir cap).
 
Les notes de les campanes religioses són un divertit galimaties, que fa entretingut de sentir i complicat d´ordenar en el cap. Sigui com sigui, és això, ben típic dels campanars tradicionals hispànics:
 
Catrinoia xica   fa#´´
Catrinoia gran   re#´´
 
Tèrcia xica        Sol#´
Tèrcia gran        Do#´
 
Mangranera       Do´ (“Romana”)
Major                Solº (“Romana”)
 
Nota: No puc assegurar que les afinacions siguin exactes, ni de bon tros, això és el que sento en els enregistraments que tinc. Altrament no puc saber quina campana prendre com a referència per donar una nota més exactament que les altres...
 
Això és tot. Solament remarcar el fet que les Catrinoies duen un jou que sembla més o menys original barroc (o inspirat en un de l´època) i que les Tèrcies varen imitar-ne la forma (això si és que no són tots antics del mateix moment o nous de postguerra).També que les campanes grans són de passada la guerra civil, però mantenen noms i funcions que podrien venir de molt enrera, pel cap baix el segle XVII o XVIII.
 
Moltes gràcies a tots, sobretot al Carles i el Joan, per tan bella estona!!!
 
Daniel Vilarrubias
 
 
 
 
 
Comencem amb una foto de l´exterior del campanar, dotat de bells finestrals romànics aparellats, que per dins semblen espitlleres (mostra que les campanes eren dins la torre!) a sobre, el pis afegit amb les Tèrcies.
 
 
 
 
CSolsona_7_Setembre_2005_117.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_117.jpg
El rellotge del segle XVIII en el pis que actualment és el darrer amb finestrals romànics, sota les campanes.
CSolsona_7_Setembre_2005_125.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_125.jpg
Aquí una foto amb els dos campaners veterans, en Pere Espinal (més alt) i en Joesp Mª Augé, conversant amb en Carles Freixes. A la dreta, un servidor amb el professor Francesc Llop i Bayo, que en sap un niu, de campanes. El millor de tot fou, de fet, trobar algú tan freaky com jo en el tema.
CSolsona_7_Setembre_2005_142.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_142.jpg
Les "Patriques" o matraques de la catedral, que servien entre Dijous Sant i Dissabte de Glòria.
En aquell dia serviren per a separar les diferents parts del concert de manera palpable per al públic que escoltava des del carrer.
CSolsona_7_Setembre_2005_147.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_147.jpg
Aquí la campana "Major", de 1940, ben poc remarcable. Es tracta d´una peça "Romana", cosa que es pot veure per la seva forma de cassola invertida, amb una boca ampla, així com també molt ampla de dalt i amb poca altura de vas. El flanc és, a més, poc inclinat. És una forma poc elegant que encara no he trobat exemplar que doni uns harmònics com cal. Solament m´nteressaria sentir les dues de la Catedral de Burgos (cap a 1350 i 1400).
Es veu com el muntatge hauria permès ventar-les amb facilitat, ja que l´eix de rotació es troba molt a prop del centre de gravetat de la campana, però em sembla que avui no es mouen perquè la consueta de tocs tampoc ho exigeix. A la postguerra sembla que hi havia molt poca comunicació d´intencions i necessitats entre uns campaners i uns fonedors-instal·ladors.
CSolsona_7_Setembre_2005_148.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_148.jpg
Des de sota la campana grossa, em vaig immortalitzar mentre en Llop i Bayo preparava els trastets per a fer l´enregistrament de la tocada.
CSolsona_7_Setembre_2005_157.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_157.jpg
Sota les Tèrcies, amb el Josep Mª Augé (amb corbata) i en Pere Espinal.
CSolsona_7_Setembre_2005_163.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_163.jpg
En Pere, a la feina, sota la mirada del Josep Mª i en Carles Freixes. Es veuen la Tèrcia gran, la Mangranera, les Patriques i una mica la Major.
A primer terme, el típic refrigeri de campanar a Catalunya.
CSolsona_7_Setembre_2005_167.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_167.jpg
En Pere, altre cop, amb les Catrinoies al fons, i uns representants dels mitjans de comunicació locals. Sota l´escala metàl·lica que puja amunt, l´alcalde de Solsona Sr. Jordi Riart, amb qui també vaig tenir una agradable conversa poc després.
CSolsona_7_Setembre_2005_177.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_177.jpg
Les dues Tèrcies, la més gran amb la corda per a ventar-la complint la funció de batallera amb un ganxo molt curiós. Noteu la presència de dues grans pedres (en el cas de la gran quasi tot el jou) com a contrapès, cosa excessiva de llarg. Amb samarreta blanca i mànigues grises, en Joan Boix.
CSolsona_7_Setembre_2005_179.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_179.jpg
En Carles Freixes, després de preparar la batallera de la Catrinoia gran (1660).
CSolsona_7_Setembre_2005_201.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_201.jpg
Els timbres del rellotge, a la terrassa superior del campanar.
Es troben mal fixats (ballen) però el suport és d´un gran interès, ja que podria ser tardo-gòtic.
La campana dels quarts xica ostenta també lletreria gòtica força bonica. No vam poder llegir-ne la inscripció per haver d´exposar-se a perill de caiguda.
La més gran (hores) és una peça d´estètica barroca (molt retardatària, però) datada el 1820 i feta pels Mestres de Calaf.
Com a Ripoll, al campanar hi llueix la senyera; aquest fet de posar l´ensenya nacional a les torres importants és cosa molt freqüent a llocs com Bèlgica, França o Alemanya.
CSolsona_7_Setembre_2005_228.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_228.jpg
El timbre gòtic, al detall.
CSolsona_7_Setembre_2005_224.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_224.jpg
La Tèrcia xica, del 1941, amb un escut de foneria amb una àguila de trista memòria política (coses de l´època, potser per això tenien comandes). El que és clar és que qui no plora, no mama. Els Manclús, fonedors també valencians, posaven l´escut franquista i l´any 1939 coma "any de la Victòria" (anno victoriae) a les campanes del campanar de Castelló de la Plana.
CSolsona_7_Setembre_2005_193.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_193.jpg
Per acabar, la foto de grup:
D´esquerra a dreta:
 
Amb vestit blau, la Sra Mª Carmen Álvaro;
el professor Llop i Bayo (amb barret);
el campaner Josep Mª Augé;
l´alcalde de Solsona, Sr. Jordi Riart;
en Pere Espinal;
en Jaume Cuadrench (camisa salmó);
la Claustre Besora;
 
a la dreta i darrere de la Mª Claustre:
Carles Freixes, Joan Boix i Daniel Vilarrubias.
 
CSolsona_7_Setembre_2005_256.jpg
CSolsona_7_Setembre_2005_256.jpg
I ara un vídeo:
 
Les dues tèrcies i les catrinoies sonant.
Vídeo de Carles Freixes, del iutup.
 
http://www.youtube.com/watch?v=W9DLpCXsGEM